Consuelo Ordóñez: «Feijóo va voler enfrontar les víctimes d’ETA amb les del franquisme, va ser nauseabund»

Va deixar el País Basc fa gairebé 20 anys. ¿Per què llavors?

No soc a València per gust, soc exiliada forçosa. Vaig arribar a la fama per significar-me contra ETA després de l’assassinat del meu germà, i una pedrada em va canviar la vida. Vivíem al costat del govern civil, on es feien els funerals, i vaig començar a anar-hi. Ho recordo i se’m posen els cabells de punta. El que em va llançar la pedra era a un metro. Em va tirar a terra, em van haver de fer set punts. Gràcies a això vaig conèixer els que organitzaven aquestes concentracions, i ells em van donar el que necessitava, perquè en aquells moments per als meus amics era com si el meu germà s’hagués mort de càncer. La meva vida ja va començar a córrer risc, em vaig posar de moda per als dolents, amb tot el que implica això. 

Malgrat tot, vostè sempre ha anat per lliure. L’any 2012 va anar a la presó d’Àlaba a veure Valentín Lasarte, que va ser un dels responsables de l’assassinat del seu germà. ¿Aquestes trobades són útils?

Allà també vaig anar-hi per lliure. El Govern basc estava magnificant moltíssim aquestes trobades. Però eren uns sectaris, perquè a mi no m’hi convidaven. Tothom m’ha estigmatitzat perquè soc la germana de Gregorio Ordóñez, que era regidor del PP. Jo ja he de viure de l’aire, he de ser de dretes... A mi se m’exclou de tot. Llavors, això sí, jo havia d'estar tot el dia veient com publicitaven les quatre trobades que feien amb les seves víctimes escollides. Jo m’havia de menjar com Valentín Lasarte estava penedit. Però jo anava a tots els judicis als quals ell anava com a testimoni i sempre era el mateix: li entrava l’amnèsia i no recordava res. Jo no em creia el seu penediment. Acabava d’arribar el PP al poder, que va fer també el seu propi pla de reinserció, aquest que ara critiquen. En aquest pla s’establien dos requisits als presos d’ETA per passar-los a aquests programes de reinserció i portar-los a presons basques: si es desvinculaven de la banda terrorista i rebutjaven la violència podien acollir-se a aquest programa. Segons això, ell no podia negar-s’hi si jo volia veure’l, i era als efectes que em demanés perdó. El PP em va voler fer desistir, jo vaig dir que estava molt segura. Jo anava molt ben preparada, li vaig fer com 40 preguntes de coses que no sabia sobre el tema del meu germà i dels crims que estaven sense resoldre de quan ell sortia a matar i pels llocs en què ell sortia a matar. Però no sabia res de res, mai em va contestar. 

-L’any passat, Arnaldo Otegi, en el desè aniversari del final d’ETA, va dir que lamentaven enormement el dolor de les víctimes. ¿Què li va semblar això? ¿És la petició de perdó que les víctimes estaven esperant?

No. Més fets i menys paraules. D’Otegi jo no me’n crec res. Quan s’acomiaden d’algun etarra mort i parlen de «procés d’alliberament» es refereixen a tota la seva trajectòria criminal. El mateix Otegi va formar part d’ETA, no ens n’oblidem. ¿Com és això que Sortu i Bildu no tenen res a veure amb ETA? Si s’enorgulleixen i s’acomiaden amb honors d’un dels seus fundadors, a qui anomenen company.

¿Vostè què li demana a l’esquerra ‘abertzale’?

Que reneguin de tot el que va significar ETA. És que ETA no hauria d’haver existit mai. ¿I qui han sigut les X d’ETA? Els dirigents de l’esquerra ‘abertzale’. ¿A qui et penses que se li va acudir matar el meu germà, al dirigent d’ETA que estava amagat a França? L’ordre de matar el meu germà surt del despatx del costat, que era el despatx d’HB, que hi eren els que eren membres de la Taula Nacional. I ara tracten com a herois els assassins i els agraeixen la seva trajectòria criminal. Falta un recorregut llarguíssim encara per a l’esquerra ‘abertzale’. Aquestes declaracions d’Otegi van ser pur cinisme.

¿Què fan des de Covite?

El primer que cal dir és que el 99,9% de les víctimes són anònimes, ningú en sap res. La majoria perquè volen ser així. I des de Covite fa molts anys que denunciem la instrumentalització de les víctimes del terrorisme. El que passa és que potser a mi ara se m’escolta més. Abans em tenia estigmatitzada la majoria de l’esquerra d’aquest país, i els nacionalistes. Ens han fet moltíssim mal les víctimes que han decidit fer carrera política, que això podria ser perfectament legítim. Però home, no siguis indecent, no utilitzis l’altaveu que et dona el teu partit per parlar en nom de totes les víctimes. I tu, líder polític, no t’arroguis de parlar en nom nostre i a sobre imposar-nos com ens hem de sentir, perquè sou el 0,00001% del que és la realitat de les 3.600 víctimes d’ETA. ¿Qui sap res d’aquestes 3.600 víctimes? La major part de les víctimes no hi estan associades. Jo probablement soc la persona d’aquest país que més víctimes a nivell personal coneix. Per això m’indigna tant, m’emprenya tant la seva utilització, la seva instrumentalització. Perquè a més, quan han estat al govern ens han escopit a la cara, no han fet res del que els hem demanat.

Es refereix evidentment al PP.

Al PP, sí.

¿Què sent quan sent dirigents com Isabel Díaz Ayuso reivindicant la figura del seu germà?

La veritat és que em fa moltíssima ràbia. Són uns hipòcrites i uns cínics, perquè són a anys llum de com va fer política i com va viure el meu germà. És que no se n’han preocupat mai i no l’han tingut mai de referent, perquè si no no farien el que fan. El meu germà per exemple sempre va governar, sempre. Des que va arribar de regidor a Sant Sebastià, de mindundi, que ningú el coneixia. Va governar amb el PNB, després va governar amb EA. El meu germà era un negociador nat, sabia que havia d’influir, havia d’arribar a acords, i això és la política, arribar a acords entre els diferents. I l’última legislatura estava governant amb el PSOE. El meu germà hauria fet el salt a la política nacional, segur. I quan arriba Pedro Sánchez, li hauria ofert un pacte d’Estat. 

¿Ha intentat el PP patrimonialitzar les víctimes del terrorisme?

Sempre. Sempre. Des que van matar el meu germà. I aquesta utilització és nauseabunda. Quan diem que s’ha de tractar les víctimes amb dignitat ens referim a això, a deixar de grapejar, d’utilitzar-nos, d’apropiar-se de nosaltres quan no coneixeu ningú, no en sabeu res de cap. Només parleu en nom de tres víctimes que teniu en nòmina. Ens han fet molt de mal. El meu germà, que parlava amb tothom, sempre deia: ‘A ETA se la derrotarà’. Era per descomptat contrari a les negociacions, perquè creia en l’Estat de dret, no com Rajoy i Zapatero.

Però ETA s’ha acabat.

La pau que avui disfrutem tots és el millor que ens ha passat. Sí. Però aquest final d’ETA ha sigut no perquè els hagi derrotat l’Estat de dret, sinó que s’ha aconseguit a través d’una negociació, i de donar-los el que ells demanaven. Zapatero va negociar, i Rajoy va negociar amb Zapatero que compliria, i ja ha complert, totes les exigències que havia acordat Zapatero amb ETA. El meu germà sempre creia que la societat basca, els moviments cívics, eren els que acabarien amb ETA. Deia: ‘Els polítics no fem més que destorbar, l’únic que hem de fer és anar darrere d’ells’. Ell mai va utilitzar les víctimes. Amb el PP al Govern he passat set anys i mig de suplici, no em volien ni rebre. 

¿Li molesta aquest intent de patrimonialització de les víctimes?

M’indigna moltíssim que passi això. Moltíssim. Perquè és la falta més gran de respecte a les víctimes, a la pluralitat intrínseca de les víctimes. 

¿I veu alguna diferència entre el PP de Pablo Casado i el d’Alberto Núñez Feijóo?

Tenia esperances que sí. Però m’he emportat una gran decepció. Pensava que s’acabaria el suplici de Casado, d’haver de sortir cada dia a estirar-li les orelles, que amb Feijóo no passaria. I de sobte ha fet, crec jo, el més greu que ha fet cap líder del Partit Popular pel que fa a la instrumentalització de les víctimes, el més nauseabund, que és utilitzar les víctimes d’ETA per enfrontar-les a les víctimes del franquisme.

Es refereix a l’aprovació de la llei de memòria democràtica.

Sí. Ens van convocar per WhatsApp a un acte gairebé d’un dia per l’altre. Vaig al·lucinar amb les formes. Ens van dir que Feijóo volia reunir-se amb nosaltres al Congrés, sense dir-nos per què era ni res. No em va costar gens contestar-li dient que ho agraïa, però que no estem acostumats que ens convoquin per Whatsapp ni sense dir-nos per què. Les nostres normes són que no ens neguem a una reunió, però que sigui amb nosaltres sols, amb temps i explicant-nos per què. A posteriori em vaig assabentar de per què era, i llavors ja em va semblar una indecència. Això d’utilitzar les víctimes del terrorisme perquè els neguem a les víctimes del franquisme tenir una llei... Imagina’t que quan surt la nostra llei de víctimes el 2011 les associacions de memòria es reuneixen amb el PSOE només per dir que nosaltres no tenim dret a tenir una llei de reconeixement. És que utilitzar-nos per a això em sembla el súmmum del despropòsit i de la indecència.

¿S’ha reunit amb Feijóo?

No ens ha demanat una reunió, ni crec que me la demani. Nosaltres ens reunim amb qui ens ho demani, sense fotos ni res, a porta tancada.

¿Quina creu que hauria de ser la política del Govern entorn d’ETA?

Zapatero va oficialitzar la negociació. Va tenir l’aval del Congrés dels Diputats i com tothom sap, una negociació ets tu que em dones i jo et dono. I sí, va ser la primera negociació que va fructificar en un acord. La pau que disfrutem en aquest país ara mateix, que portem ja deu anys disfrutant, que és el millor que ha passat en els últims temps, l’han pagat les víctimes amb impunitat. Zapatero va negociar amb ETA la impunitat, i després Rajoy va pactar amb Zapatero, i van pactar quines serien les trampes, quines serien les mentides per poder complir tot aquest full de ruta. El primer que va fer el PP va ser legalitzar Sortu. Jo vaig votar Rajoy, però en aquell moment em va caure la bena, mai més he votat el PP. Entre el 2011 i el 2021 no s’ha detingut ningú. Els assassins de les últimes víctimes d’ETA, Carlos i Diego, del 2009, són lliures.

¿Què li sembla l’acostament de presos a les presons basques?

Mai els hem criticat. Si no els hi vam criticar ni a Zapatero ni a Rajoy, que també ho va fer, no els criticarem a aquest Govern. A nosaltres ens és igual on compleixin condemna, mai ens ha importat. Jo soc una privilegiada: dos assassins del meu germà són a la presó. Més de la meitat de les víctimes no han tingut mai ningú a la presó. Tant de bo la majoria de les víctimes a qui se’ls ha negat la justícia poguessin estar escoltant la notícia que a un dels assassins del seu familiar l’han traslladat a una presó basca.

Notícies relacionades

Mor un militar en unes maniobres amb foc real a Polònia

Els Comuns plantegen classes extraescolars culturals gratis

En el compte de Twitter de Covite han creat alguna polèmica perquè també recorden víctimes, per exemple, del GAL.

Avui mateix [dimarts passat] he recordat una víctima de l’extrema dreta, he fet un fil per a ell. Nosaltres vam néixer el 1998 com a associació de víctimes de tots els terrorismes. Hi érem víctimes del Batalló Basc Espanyol, del GAL, d’ETA per descomptat, la majoria. Ho hem tingut clar sempre, des del nostre manifest fundacional. Jo he anat canviant el públic: abans jo era l’objecte de les ires de l’esquerra ‘abertzale’, i havia de suportar els seus ‘hooligans’ de les xarxes socials. I ara tinc la dreta que jo anomeno ‘abertzale’, els de ‘todo por la patria’. Els fanàtics són un càncer, el fanatisme sempre porta a la intransigència, la intolerància i la violència. Una cosa que m’ha fet molta gràcia és que m’insulten igual. Els de ‘todo por la patria’, l’una o l’altra, s’assemblen com dues gotes d’aigua. Però cada vegada tinc més seguidors, i que es fotin. I mira, jo no perdo el temps ja. Bloqueig, bloqueig, bloqueig. Al meu Twitter ningú justifica cap tipus de terrorisme, ni l’un ni l’altre.