Guia per entendre com es desenvolupa el debat sobre l’estat de la nació

És el debat més important de les Corts Generals juntament amb el d’investidura i el de Pressupostos Generals de l’Estat, i té especial rellevància perquè el Govern confronta les seves decisions amb totes les forces polítiques i repassa la situació general del país des de tots els seus vessants.

El seu origen es remunta a 1983 quan en la II Legislatura, l’expresident del govern Felipe González va proposar deu mesos després de ser investit un debat «sobre la situació general d’Espanya». La proposta tenia com a precedent les comunicacions presentades pel govern de la UCD durant la Transició.

El protagonista principal sol ser el president del Govern, en aquest cas, Pedro Sánchez, que s’estrena en aquests combats com a cap de l’Executiu i, tret del portaveu del PNV,Aitor Esteban; el de Compromís, Joan Baldoví, i la portaveu de Coalició Canària, Ana Oramas, la resta de portaveus i líders polítics hi intervenen per primera vegada.

Oramas és la diputada més veterana, ja que és el setè debat en què intervé, mentre que Esteban i Baldoví pujaran a la tribuna per quarta vegada.

El debat es prolonga des de demà fins dijous. Dimarts i dimecres el president discuteix cara a cara amb els portaveus de tots els partits polítics i dijous es voten les propostes de resolució que han registrat els grups parlamentaris a tall de conclusions del debat.

El president del Govern obre demà a les 12.00 hores aquesta cita amb un discurs que no té límit de temps. Quan finalitzi, se suspendrà la sessió fins a les 16.00 hores, que serà quan comencin les intervencions dels portaveus dels grups parlamentaris de més nombrosos a menys per espai de 30 minuts, tot i que el grup parlamentari socialista intervindrà en últim lloc, per ser el partit en el Govern.

El cap de l’Executiu pot intervenir en qualsevol moment del debat sense límit de temps per respondre als portaveus un a un o de manera acumulada. Per la seva banda, els portaveus tenen després deu minuts per a la rèplica i cinc minuts més per a la dúplica.

Conclosa la primera fase del debat, probablement dimecres al migdia amb la intervenció del PSOE, s’obre un termini perquè els grups puguin presentar propostes de resolució i negociar esmenes, que seran debatudes i votades en la sessió del dijous que començarà a les 10.00 hores.

Són les iniciatives escrites en les quals els grups posen les seves conclusions al debat. No tenen caràcter legislatiu ni són vinculants.

El seu objectiu és orientar l’acció política del Govern i cada grup parlamentari en pot presentar un màxim de 15 que han de ser aprovades per majoria simple.

Les propostes són votades segons l’ordre de presentació, tret d’aquelles que signifiquin el rebuig global del contingut de la comunicació del Govern, que es votaran en primer lloc.

Tot i que la pràctica habitual és que aquest debat se celebri tots els anys, l’Executiu no està obligat a convocar-lo. De fet el debat no està recollit a la Constitució i només s’inspira en els articles 196 i 197 del Reglament del Congrés.

L’habitual és que no hi hagi debats en els anys amb convocatòria d’eleccions generals o quan han passat pocs mesos des de les últimes celebrades. També la pandèmia de la covid-19 ha retardat la seva celebració.

El Congrés s’ha quedat sense debat de la nació els anys 1986, 1990, 1993, 1996, 2000, 2004, 2008, 2012, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020 i 2021.

No. A diferència del debat de Pressupostos que sol ser a partir de setembre, amb el debat sobre l’estat de la nació no hi ha data establerta.

Els debats que es van produir sota el mandat de Mariano Rajoy es van celebrar al febrer, mentre que els que van tenir lloc amb José Luis Rodríguez Zapatero o amb José María Aznar van ser entre maig i juliol.

La data la proposa el Govern, a partir d’una comunicació que remet a la Cambra, on resumeix les línies generals de la seva actuació política.

En aquest cas, l’Executiu ha considerat convenient que el debat tingui lloc aquest any transcorregudes les eleccions autonòmiques de Castella i Lleó i Andalusia.

El moment més interessant sol ser el «cara a cara» entre el president del Govern i el líder de l’oposició, però en aquesta ocasió el dirigent del PP, Alberto Núñez Feijóo, només pot ser present com a senador a l’hemicicle i no hi podrà intervenir al no ser diputat.

Sens dubte, la imatge més curiosa serà veure alguna picabaralla entre Sánchez i la portaveu del PP al Congrés, Cuca Gamarra, davant la presència silenciosa de Feijóo.

Gamarra pujarà a la tribuna dimarts a les 16.00 hores i després ho faran els portaveus de Vox, Santiago Abascal; d’Unides Podem-En Comú, Podem-Galícia en Comú, Pablo Echenique, Jaume Asens i Antón Gómez Reino. És previsible que el portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, pugui tancar el primer dia de debat.

En aquest cas, dimecres començaria amb la portaveu de JxCAT, Míriam Nogueras; el portaveu del PDeCAT, Ferran Bel; el de Més País, Íñigo Errejón; el de Compromís, Joan Baldoví, i la portaveu de Cs, Inés Arrimadas.

Els seguirien el portaveu del PNB, Aitor Esteban; la d’EH Bildu, Mertxe Aizpurúa; la de la CUP, Mireia Vehí; la portaveu de CC, Ana Oramas; el diputat del grup Mixt Carlos García Adanero; el del PRC, José María Mazón; el de Fòrum Astúries Isidro Martínez Oblanca, i el de Terol Existeix Tomás Guitarte. L’últim a intervenir és el portaveu del PSOE, Héctor Gómez, tal com estableix el procediment al ser el partit del president del Govern.

Habitualment després de la celebració d’un debat sobre l’estat de la nació, el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) avalua l’opinió dels ciutadans sobre aquesta cita.

El CIS mira d’esbrinar si la imatge dels líders polítics millora o empitjora després del debat, i com veuen els ciutadans el coneixement que els seus representants tenen dels problemes del país, així com la confiança que transmeten.

El 2015 Sánchez va guanyar Rajoy per set dècimes.