¿Per què Anticorrupció i la Fiscalia Europea es disputen el cas Ayuso?

Sí. La Fiscalia Europea instrueix directament, com passa pràcticament a tots els països menys a Espanya, on ho fan els jutges. Així mentre l’equip de fiscals de la delegació espanyola a Europa que encapçala Concepción Sabadell ha començat la investigació penal del contracte denunciat per l’oposició madrilenya, Anticorrupció practica diligències per determinar si hi ha prou indicis de delicte com per presentar una querella o una denúncia en un jutjat, el que suposaria la judicialització de les actuacions.

El contracte ja és a l’Audiència Nacional per les diligències obertes per la Fiscalia Europea, que com que instrueix directament, s’ha dirigit a l’Audiència Nacional perquè un jutge vetlli per les garanties del procés que segueix. Li ha tocat, per repartiment, al titular del Jutjat Central d’Instrucció número 1, Alejandro Abascal. No és equiparable a la judicialització del procediment que es produeix quan es presenta una denúncia davant un jutjat i que obliga a arxivar les diligències fiscals. L’oposició madrilenya va presentar les seves denúncies a Anticorrupció, per la qual cosa encara no s’ha produït l’obertura d’un procés penal.

La competència entre les dues fiscalies ve determinada pels delictes en què es pugui emmarcar el contracte investigat. La Fiscalia Europea neix per perseguir el frau que afecta als interessos financers de la Unió Europea i és competent per investigar els delictes contra la Hisenda de la Unió Europea, i el suborn i la malversació quan perjudiquin o puguin perjudicar els interessos financers de la Unió.

Anticorrupció es resisteix a arxivar les seves diligències, perquè considera que no hi ha malversació ni frau a la Hisenda Europea ni suborn, sinó, en el seu cas, tràfic d’influències o falsedat en document, uns delictes relacionats amb la corrupció que afecten interessos nacionals. Argumenta que el que pretén aclarir és «si un funcionari va contractar amb una empresa determinada induït pel seu superior; si un particular va obtenir d’una empresa una remuneració indeguda a canvi d’exercir influències sobre un funcionari públic, o si un particular va poder emetre a una empresa una factura amb dades inveraces respecte de la causa o quantia de tal remuneració».

Per entendre el conflicte suscitat s’ha de pensar en dues circumstàncies. Una és que la Fiscalia Europea pràcticament comença ara la seva etapa i està perfilant el seu àmbit d’actuació, a través dels procediments que inicia. L’altra és que gran part de la despesa pública procedeix de fons europeus, de tal manera que si tot delicte relacionat amb aquests fos competència de la primera, Anticorrupció veuria seriosament minvades les causes en què representa el ministeri públic.

La llei que regula les relacions entre les dues fiscalies determina que els conflictes competencials que hi hagi han de ser resolts per l’autoritat nacional, que en aquest cas seria la Fiscalia General de l’Estat. Com que, òbviament, no pot obligar l’europea a tancar les seves investigacions, en el decret en què ratifica la posició d’Anticorrupció s’empara en la diferent naturalesa dels delictes competència de cada fiscalia per permetre que hi hagi una doble investigació.

El seu decret no ha convençut la Fiscalia Europea que en un comunicat molt dur va reiterar la necessitat de consultar el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, cosa que el portaveu de Justícia de la Comissió Europea, Christian Wigand, va ratificar aquest divendres.