Falta de transparència

L’agenda fantasma de Toni Cantó: reunions sense interlocutor ni contingut clar

  • El director de l’Oficina de l’Espanyol omple les seves jornades de cites, però no precisa amb qui s’ha vist ni per a què.

  • L’exdiputat de Ciutadans fitxat pel PP rebutja donar explicacions sobre aquestes suposades trobades.

L’agenda fantasma de Toni Cantó: reunions sense interlocutor ni contingut clar
4
Es llegeix en minuts
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +

L’agenda oficial de Toni Cantó ha passat d’estar gairebé buida a amb prou feines tenir cap forat. Durant els seus dos primers mesos al capdavant de l’Oficina de l’Espanyol de la Comunitat de Madrid, l’exdirigent de Ciutadans que va saltar al PP gairebé no va tenir cites. A partir de finals de setembre, en canvi, la seva activitat va començar a ser frenètica. Divendres passat, per exemple, es va reunir amb l’Associació de Camps de Golf, entre d’altres. Es tracta d’una trobada que pot causar certa sorpresa, però almenys resulta concreta. Compta amb un interlocutor clar. Moltes de les altres cites oficials, en canvi, no tenen contrapart, dins d’una agenda fantasma que l’equip de Cantó és incapaç d’explicar.

Setmana del 18 al 24 d’octubre. El director de l’Oficina de l’Espanyol, que cobra 75.000 euros a l’any per estar al capdavant d’un organisme les funcions del qual continuen sense estar clares i que ha sigut considerat per l’oposició de «xiringuito», va mantenir dilluns a les onze del matí una reunió sobre «diplomàcia pública i internacionalització», segons el portal de transparència de la comunitat. ¿Amb qui? No se sap. ¿On? Tampoc. ¿Quant va durar? El mateix.

Cantó es va citar aquells dies amb representants de la companyia Warner Music, la Federació Espanyola d’Escoles d’Espanyol com a Llengua Estrangera (FEDELE) i el filòleg Manuel Seco. Però també va portar a terme set trobades opaques més: «reunió amb traductora», «reunió espanyol i turisme», «reunió projecte hipòdrom de la Zarzuela», «reunió espanyol per a estrangers», «reunió escola d’espanyol», «reunió projecte barri de les Lletres», «reunió possibilitats de col·laboració», segons apareix a la seva agenda.

Hi ha molts més casos similars, fins a 17 en total. El 27 de setembre va mantenir tres vagues cites: una per «identificar oportunitat d’atracció d’estudiants d’espanyol des de l’Índia», una altra per a «projectes de perfils hispans» i una última sobre la «internacionalització educativa de la Comunitat de Madrid». L’endemà, dues, identificades com, de nou, «internacionalització educativa de la Comunitat de Madrid» i «presenten traducció a l’espanyol dels textos budistes». I el següent, dues del mateix tipus. Però potser la que crida més l’atenció de totes és una que va tenir lloc el 4 d’octubre, identificada simplement com «reunió». 

Es tracta d’un comportament exclusiu de Cantó: la resta d’alts càrrecs de la Comunitat de Madrid identifiquen amb claredat al portal de transparència amb qui se citen. A l’equip de l’actor, no obstant, rebutgen donar explicacions sobre aquestes trobades. Immers com està en les seves contínues reunions, Cantó, assenyalen, «no té temps» per aclarir-ho. La paraula ‘equip’, en qualsevol cas, cal utilitzar-la amb moltes reserves per referir-se a l’antic líder de Cs al País Valencià. «El xiringuito soc jo. No hi ha cap més estructura que jo», va dir a principis de juliol, quan va ser nomenat per Isabel Díaz Ayuso director de l’Oficina de l’Espanyol. Té bastanta raó. L’organisme compta en teoria amb dos funcionaris adscrits, però a la Conselleria de Cultura i Turisme expliquen que de moment cap s’ha incorporat a les ordres de Cantó. Tampoc hi ha previsió de quan ho faran. 

Versions contradictòries

Al principi, quan va assumir el càrrec de director de l’Oficina de l’Espanyol, després que el Tribunal Constitucional dictaminés que no podia formar part de les llistes del PP a les eleccions madrilenyes del passat 4 de maig al no haver-se empadronat a la comunitat amb prou antelació, Cantó va deixar la seva agenda gairebé deserta, incomplint l’apartat de la llei de transparència que obliga a publicitar totes les reunions. «Perdó –va dir després–. Creia que només calia notificar les externes». L’actitud de l’actor és des d’aleshores l’oposada, però el canvi no ha servit per precisar a què es dedica l’Oficina de l’Espanyol.

Ayuso va assenyalar en un primer moment que l’organisme pretenia «fer de Madrid la capital de l’espanyol a Europa», un objectiu poc ambiciós, tenint en compte que competeix amb Roma, Praga o Estocolm. Més tard, al juliol, el diputat Ángel Ramos, del PP, va assegurar que la seva finalitat era «defensar l’espanyol». Però només quatre dies després, la consellera de Cultura, Marta Rivera de la Cruz, una altra ex de Cs, va deixar clar que no era això el que es buscava. «L’Oficina no neix amb la voluntat de defensar l’espanyol, perquè el defensen diàriament gairebé 600 milions de persones que el parlen, però sí d’utilitzar l’espanyol com una eina per a la cultura i progrés de Madrid», va dir.

Notícies relacionades

Durant la seva compareixença a l’Assemblea de Madrid, el passat 6 d’octubre, el mateix Cantó va explicar que entre «el 80% i el 90%» de la feina de l’Oficina de l’Espanyol tenia a veure amb el «turisme educatiu». L’actor, que abans de militar a Ciutadans va ser diputat d’UPyD, també va aprofitar la convocatòria per acusar Pedro Sánchez de «plagiar» el seu projecte, després que el president del Govern anunciés una iniciativa per aprofitar el potencial econòmic de l’idioma, i per comparar-se amb Mahatma Gandhi. «Recordo unes paraules de Gandhi que venen al cas: “Primer t’ignoren, després es riuen de tu, després t’ataquen i llavors guanyes”. I jo hi afegiria: “Després et copien i llavors guanyes”», va dir.  

De moment, l’ens ha organitzat un festival, anomenat de la Hispanitat, que es va celebrar a principis d’octubre. Cantó ja està preparant el de l’any que ve. Aquest dijous, en una cita que sí que concreta la seva agenda, es reuneix amb el Sindicat d’Artistes Lírics.