Les 'multes Covid' es queden sense cobrar

Les 'multes Covid' es queden sense cobrar

Júlia Regué / J. G. Albalat | 02 de desembre 2020

Saltar-se el confinament durant l'estat d'alarma podia costar car. Interior va reclutar 100 juristes perquè les actes administratives no caiguessin en l'oblit, però, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, la recaptació és, per ara, irrisòria

«No estem actuant sobre els territoris, estem actuant sobre les persones. Visquin on visquin, han de veure’s sotmeses a la mateixa restricció de mobilitat i, en conseqüència, també de responsabilitat social». Amb aquestes paraules, el president del Govern, Pedro Sánchez, s’adreçava el 14 de març als ciutadans per comunicar-los que l’activació de l’estat d’alarma implicaria una restricció obligada del dret a la llibertat de circulació. El Ministeri de l’Interior va assumir el control de les policies autonòmiques i locals, i a Catalunya, com en la resta de l’Estat, van començar a establir-se controls fixos i mòbils per evitar desplaçaments.

L’estat d’alarma va durar fins al 26 de juny i, durant aquest període, els Mossos d’Esquadra i les policies locals van aixecar un total de 170.278 actes per incompliment del confinament (118.787 a Barcelona, 20.450 a Girona, 7.910 a Lleida i 23.131 a Tarragona). La tramitació d’aquestes denúncies va començar el 6 de juliol i fins al 22 de novembre en van ser tramitades 82.974 (el 77,34%) i només s’han cobrat 5.861 sancions (el 5,46% de les actes i el 7,06% dels expedients), segons ha pogut saber EL PERIÓDICO a través d’un requeriment al Departament d’Interior a través del Portal de Transparència de la Generalitat.

EL BALANÇ

EL BALANÇEls dubtes sobre la viabilitat de sancionar les persones que trenquessin el tancament domiciliari per part de catedràtics, advocats i especialistes va propiciar que Interior reclutés fins a 100 juristes del departament destinats a altres funcions, a fi de garantir que cap de les actes administratives quedés sense efecte. Les denúncies se sustenten en la llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana coneguda com a ‘llei mordassa’ en els casos d’infracció greu (de 601 fins a 30.000 euros), en els quals s’al·lega «desobediència o resistència a l’autoritat», així com «la negativa a identificar-se».

En canvi, s’acullen a la llei de salut pública en les infraccions considerades lleus (de 300 fins a 3.000 euros) per «incompliment dels requisits higiènics i sanitaris i de les obligacions o prohibicions d’altres normes sanitàries, si aquests incompliments no tenen repercussió directa en la salut». Fonts de Interior precisen que 9 de cada 10 sancions s’han aixecat per la llei de salut pública i que en la majoria dels casos s’han aplicat els barems mínims. «Són mesures correctives, no amb afany recaptatori», recalquen.

Només s’han cobrat el 7% de les actes per saltar-se el confinament

Del còmput total d’actes fins al 29 d’octubre, es van tramitar 1.586 expedients sancionadors greus i 67.751 de lleus. Dels primers, només se n’han cobrat 34 per un import de 300,50 euros –la normativa preveu la reducció del 50% de la sanció si es paga en un període voluntari–; dels segons, només se n’han cobrat 4.802 per un import de 180 euros –també compten amb una reducció del 40% quan es reconegui la responsabilitat en els fets i se sol·liciti el pagament avançat–. Amb tot, l’Administració ha recollit fins a finals d’octubre 10.217 euros per infraccions greus i 864.360 euros per infraccions lleus, un total de 874.577 euros.

Control policial pel confinament a Barcelona / JOAN CORTADELLAS

Per tramitar les sancions encara hi ha temps. La legislació assenyala que no prescriuen fins a un any després d’aixecar-se l’acta per part de la policia. No obstant, en aquestes multes per trencar el confinament, a aquest termini s’hi han de sumar dos mesos, ja que durant l’estat d’alarma es van interrompre els terminis per a la tramitació dels expedients administratius. «El treball s’està fent», insisteixen des d’Interior, que no té constància que cap d’aquestes sancions hagin sigut recorregudes davant els tribunals de justícia. 

ELS DUBTES LEGALS

ELS DUBTES LEGALSEl doctor i professor de Dret Administratiu a la Universitat de Girona, Josep Maria Aguirre, assegura que aquestes dades confirmen el que diversos experts suggerien sobre la dificultat de sancionar la vulneració de l’estat d’alarma. «La desobediència consisteix a rebre una ordre directa d’un funcionari públic i desatendre-la. Però no es contradiu cap norma si quan et paren pel carrer obeeixes i tornes al teu domicili», raona.

Aguirre inquireix que la normativa «no tenia base legal» perquè «el sistema sancionador en un estat de dret s’ha de basar en principis com el de tipicitat» –que exigeix la més estricta adequació entre la conducta prohibida i el fet comès per acció o omissió– i, al seu parer, no n’hi havia. Exemplifica que alguns agents «podien aixecar actes guiant-se per supòsits que no estaven recollits en la disposició normativa», fet que explica que després no es tramitessin. «Com a element coercitiu sí que va funcionar», conclou Aguirre.

Moltes denúncies s’arxiven per falta d’arguments o incapacitat de gestió

«Una acta no es converteix directament en sanció. Moltes denúncies s’arxiven perquè qui l’està tramitant constata que no té arguments o capacitat administrativa per gestionar-la», apunta el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat d’Oviedo Miguel Ángel Presno. Afegeix que la reducció de la sanció si s’abona en un termini de 15 dies després de la notificació i l’alt cost d’un recurs contenciós administratiu provoca que la majoria advoquin per pagar al més aviat possible sense presentar al·legacions ja que amb aquest context l’Administració «pot posar fi ràpid al procediment per dissuadir un possible recurs». 

«El problema és que amb l’estat d’alarma no quedava especificat quin era el règim sancionador i la dificultat d’encaixar les conductes en la llei de seguretat ciutadana o en la llei de salut pública [...] El mateix Estat ha de tenir clar quines conductes s’han de sancionar i hi havia incertesa perquè els supòsits no estaven clars», insisteix.

Ja ets usuari registrat? Inicia sessió

Estàs llegint un contingut especial elaborat per la redacció dEl Periódico per la seva comunitat de lectors.

Per gaudir dels continguts de +Periódico has de navegar registrat. No té cap cost, però et permet accedir a la nostra informació i serveis de qualitat.