La factura del coronavirus a Catalunya

En virtut del dret de qualsevol ciutadà a accedir a la informació pública de les administracions, EL PERIÓDICO ha registrat en els últims mesos diverses peticions al Portal de Transparència de la Generalitat de Catalunya relacionades amb la factura extra que porta pagada Catalunya per fer front a la pandèmia del coronavirus. Acollint-se a l’article 18.1 de la llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, aquest diari ha sol·licitat un compendi de xifres que, una vegada facilitades per la Generalitat, han sigut contrastades amb trucades i entrevistes als departaments de Vicepresidència, Economia i Hisenda i Salut per detallar la despesa que la Covid ha generat a les arques públiques catalanes.

1.906,7 milions d’euros en tot just vuit mesos. Aquesta és la despesa acumulada a què ha hagut de fer front la Generalitat per contenir els durs estralls de la pandèmia, segons l’últim informe mensual d’execució amb data 31 d’octubre. 1.213,3 milions d’euros en despesa directa destinats a les necessitats sanitàries i sociosanitàries per combatre la pandèmia –personal sanitari, atenció hospitalària, productes sanitaris o concerts sanitaris– i 693,4 milions d’euros en despesa indirecta per apaivagar les conseqüències induïdes de les mesures preses pel Govern per frenar l’avenç de la Covid-19. D’aquest últim import, 273.305,4 milions d’euros es deriven en ajudes i subvencions als sectors més damnificats. Malgrat això, el balanç pressupostari fins a l’octubre és positiu en 815,5 milions, gràcies als fons establerts per l’Estat per sufragar la pandèmia.

Però més enllà d’aquestes dades, ¿quant suma la factura sanitària? El 2020 es preveien executar 11.000 milions d’euros en aquestes partides, però la previsió és tancar l’any amb una despesa extra de 2.067 milions d’euros, segons dades facilitades a aquest diari pel Servei Català de la Salut (CatSalut), que inclou la despesa en centres públics, concertats i privats.

Fins a 1.817 milions d’euros d’aquesta bossa es destinen directament a la pandèmia, mentre que els altres 250 milions d’euros que tanquen la factura addicional es dediquen a apaivagar l’impacte que ha generat la Covid-19 en altres malalties. Al capítol d’inversions, 373,4 milions d’euros en total, dels quals es dediquen 199 milions a infraestructures i adequacions d’espais vigents, 147 milions a equipaments sanitaris –respiradors, equips de protecció, tacs...– i 27,4 milions a sistemes d’informació –dispositius, xarxa de sistemes, connectivitat...–.

La part més gran de la despesa extra es destina a personal, concerts sanitaris, ajudes i protecció social

D’altra banda, en el capítol de despeses destaquen el pagament al personal sanitari (738 milions d’euros), les compres d’equips de protecció individual (316,7 milions d’euros), l’adquisició de proves de detecció (372 milions d’euros), el lloguer d’hotels i pavellons (15,8 milions d’euros) i una partida destinada a altres conceptes en la qual s’inclou la despesa en fàrmacs, neteja, desinfecció, seguretat... d’un total de 244,9 milions d’euros.

NOUS HOSPITALS

NOUS HOSPITALSUn dels grans projectes del Departament de Salut és la construcció de cinc espais hospitalaris polivalents als hospitals Arnau de Vilanova de Lleida, Germans Trias i Pujol de Badalona,Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat i Moisès Broggi de Sant Joan Despí. Aquestes noves instal·lacions, ideades per invertir recursos abans que puguin donar-se més onades de contagis, es preveuen inaugurar entre febrer i març del 2021.

En total costaran 85 milions d’euros: 73 milions es dediquen a l’obra i l’equipament, i 12 més, als sistemes d’informació. El preu de cada hospital ronda entre els 16 i els 18 milions d’euros, es construeix en tan sols 20 setmanes (cinc mesos) i té una vida útil d’uns 30 anys. La construcció d’un hospital convencional costa uns 200 milions d’euros de mitjana, per la qual cosa aquest tipus d’estructures permeten abaratir preus, entenent-se com a provisionals i en un context d’excepcionalitat i d’emergència.

TEST PCR

TEST PCREl preu de les PCR s’ha anat modulant segons el mercat i la disponibilitat d’aquests productes. Al març, una PCR costava 120 euros la unitat, quantitat que al juny va descendir fins als 93 euros. Al novembre, el CatSalut les va arribar a adquirir per 75 euros. Un test d’antígens, en canvi, costa ara 12 euros. Aquests preus inclouen no només la prova, sinó també el transport i el material de laboratori que requereixen per a la detecció de la malaltia. El CatSalut, com a òrgan que sufraga les PCR a nivell de l’administració catalana, ha gastat un total de 372 milions d’euros en proves PCR.

El Departament de Salut ha impulsat cribratges massius gràcies als tests d’antígens, que són més barats i poden detectar persones asimptomàtiques amb rapidesa perquè siguin confinades i evitin la propagació de la Covid-19. Des de dimarts, es porten a terme en alguns barris dels districtes barcelonins de Ciutat Vella, Eixample, Horta-Guinardó, Sant Martí, Nou Barris i Sant Andreu.

MASCARETES

MASCARETESAbans de la pandèmia es compraven unes 600.000 unitats de bates, guants i mascaretes a la setmana (EPI) i ara se n’adquireixen cinc milions d’unitats de mitjana a la setmana, segons dades del CatSalut. Cada departament de la Generalitat va comprar segons les seves pròpies necessitats els subministraments per afrontar el coronavirus. El preu de les mascaretes va anar variant segons l’estat del mercat, l’empresa adjudicada i la bossa total.

L’evolució del cost de les PCR: 120 euros al març, 93 al juny i 75 al novembre

«Al març, quan comença la crisi a Europa, ens adonem que la Xina, concretament Wuhan, concentra la fabricació de mascaretes i ells mateixos les consumeixen i frenen la producció pel confinament. El preu es dispara perquè hi ha uns 100 compradors a la recerca del mateix. Quan baixa el consum intern a la Xina, hi ha més disponibilitat i baixa el preu perquè també reprenen una producció massiva», comenta el director del CatSalut, Adrià Comella.

Les quirúrgiques van arribar a costar un euro, sense IVA, en les primeres setmanes del mes de març. El 9 de març, la Generalitat va comprar tres milions de mascaretes per 3.051.300 euros sense IVA i el 19 de març, dos milions d’unitats per dos milions d’euros sense IVA. No obstant, el 29 de maig el preu es va rebaixar a 0,7 euros sense IVA i va continuar caient fins a arribar als 0,12 euros la unitat sense IVA.

Les FFP2 van arribar a costar fins a 4,30 euros sense IVA, tot i que la majoria es mouen entre els 2,95 euros i 1,20 euros la unitat sense IVA. El 19 de març, per exemple, l’ICS va comprar dos milions d’FFP2 a 2,95 euros la unitat i l’11 d’abril va adquirir-ne 89.600 unitats a 1,30 euros, 40.000 més a 1,86 euros i les últimes a 1,24 euros, totes sense IVA.

Les més cares són les FFP3, per les quals van pagar un preu màxim de 14 euros la unitat el 19 de juny –van comprar 170 tapaboques d’aquest tipus per 2.380 euros sense IVA–, malgrat que un mes abans van pagar a 7,19 euros la unitat fins a arribar a un mínim de 0,95 euros –en una comanda de 252.000 mascaretes per 239.400 euros a finals d’abril–. Majoritàriament, el preu ha rondat entre els tres i els cinc euros de mitjana.

RESPIRADORS

RESPIRADORSEntre les inversions més cares es troben els respiradors. Els aparells i els dispositius derivats que requereixen eleven, i molt, la factura total. El respirador portàtil pediàtric i per a adults més barat costa 10.300 euros i el més car arriba als 65.000 euros. La Generalitat va comprar el 4 d’abril 200 respiradors AeonMed VG70 a aquest preu amb un cost addicional de 650.000 euros pel transport. Un de qualitat mitjana costa aproximadament uns 40.000 euros.

«Tenim a disposició 2.000 respiradors [1.200 de comprats per la Generalitat i la resta provinents de l’Estat] per equipar els llits de crítics amb infraestructura nova i equips renovats. Alguns d’aquests estan en la reserva estratègica que tenim per posar-los a disposició en el cas que hi hagi una onada de contagis molt grans, per no haver de tornar a patir en un mercat que podria col·lapsar-se de nou», apunta Comella. Inquireix que el preu de cada un s’estableix segons les prestacions i que aprofiten aquest moment de baixa demanda per tenir reserves disponibles ja a Catalunya.

Catalunya ha adquirit cinc milions d’equips de protecció a la setmana i un total de 2.000 respiradors

El director general apunta que la compra d’aquest material l’efectuen principalment a la Xina, a Alemanya i als Estats Units. La fabricació d’aquest tipus de dispositius és més lent que les mascaretes i requereix un procés llarg que inclou diverses verificacions. 

HOTELS I PAVELLONS

HOTELS I PAVELLONSLa Generalitat va llogar hotels i pavellons per poder atendre els malalts de Covid-19 durant els pitjors episodis de la primera onada. Aquesta part de la factura puja a 15,8 milions d’euros i inclou el pagament del lloguer i les adequacions o reformes d’espai que es van haver d’executar per poder medicalitzar-los. El pagament de l’habitació ronda entre els 60 i els 90 euros de mitjana, segons les característiques de la taxació de l’hotel. «Es paga segons un estàndard de preus, no partint del preu del mercat», apunta el director del CatSalut.

Aquesta maniobra, el projecte anomenat Hotel Salut, va permetre reconvertir hotels buits per la falta de turistes estrangers derivada de la tancada i el tancament de fronteres, a petits hospitals o llars en els quals poder confinar-se sota vigilància en els casos de persones amb símptomes o afectació lleu.

Cinc nous espais hospitalaris s’han construït en tan sols 20 setmanes

Encara en la segona onada i amb previsions d’encarar-ne una tercera després de les setmanes vacacionals, ¿estem preparats per atendre les necessitats que arribin abans de la vacuna? «Estem en millors condicions que al febrer, és evident, a nivell tecnològic, de coneixement, de logística i d’infraestructura. Però encara tenim dues preocupacions: l’evolució de l’ocupació dels llits uci i el fet que arriben els mesos d’hivern, amb més fred i interacció social en espais tancats, i a les portes dels períodes vacacionals, el Nadal», conclou Comella.