El Rei, protagonista sense voler-ho

El Rei es va convertir en un element de contesa entre la CUP i Bildu i els partits de les dretes durant el debat d’investidura. Els dirigents del PP, Vox, Ciutadans i també d’altres minoritaris com Fòrum Astúries i Unió del Poble Navarrès es van queixar que Pedro Sánchez no hagués defensat la figura del cap de l’Estat davant les acusacions d’autoritarisme que van llançar contra ell la portaveu de Bildu, Mertxe Aizpurua, i la CUP, Mireia Vehí.

Felip VI va ser protagonista sense voler-ho. Si alguna cosa ha demostrat el Monarca en els cinc anys i mig que porta en el càrrec és que no està còmode en els titulars polítics. Des que va pujar al tron, l’equip de comunicació de la Zarzuela s’ha esforçat a remarcar el «paper constitucional» del Rei i afirma que la direcció de l’Estat no ha d’opinar sobre «decisions del poder executiu, judicial o legislatiu». Per això, davant el que es va viure a la Cambra baixa no hi va haver reacció. Només els més agosarats van interpretar els gestos de Felip VI al cap de poques hores, en la Pasqua Militar, on va coincidir amb Sánchez.

El Monarca només es va mostrar clarament proactiu el 3 d’octubre del 2017, dos dies després del referèndum de l’1-O i davant una Generalitat que assegurava que en pocs dies declararia la independència. En aquest cas, recorden a la Casa del Rei, el cap de l’Estat va creure necessari fer una «declaració institucional» per referir-se a aquells «moments molt greus» i va instar l’Estat a assegurar «l’ordre constitucional i el normal funcionament de les institucions». Tres setmanes després va arribar la declaració unilateral d’independència (DUI) i el 155.

Aquesta rotunditat davant el desafiament independentista no s’ha tornat a repetir. A l’octubre, en la setmana que hi va haver disturbis als carrers després de la sentència del procés, Felip VI va guardar silenci. No va fer ni una referència directa o indirecta en els Premis Princesa d’Astúries que es van entregar divendres, 18, el dia de la vaga general en protesta per la sentència judicial.  

Dues etapes en el regnat

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Quan va assumir la direcció de l’Estat després de quatre anys (2010-2014) en què la monarquia s’havia vist embolicada en diversos escàndols (la cacera de Botswana, la relació de Joan Carles amb Corinna zu Sayn-Wittgenstein i el ‘cas Nóos’), Felip sabia que havia de mostrar la seva exemplaritat. En els seus primers mesos va prendre diverses decisions en aquesta línia: va distingir el que és família reial i família del Rei (on va col·locar les seves germanes i, de passada, Iñaki Urdangarin); va revocar el títol de duquessa de Palma a Cristina; va aprovar un codi de conducta i una normativa sobre regals per a la Zarzuela, i, respecte als comptes, va decidir presentar un informe anual i va demanar a interventors generals que els auditin. Però després d’aquest accelerament d’aperturisme (2014-2015) va arribar la calma, una fase que va coincidir amb el creixement de Podem i l’apogeu de les tesis independentistes al Parlament.

El líder morat i futur vicepresident, Pablo Iglesias, va assegurar en una entrevista el dimarts que no té previst obrir el debat sobre la monarquia. «No crec que en els pròxims mesos o anys hi hagi una realitat que permeti a Espanya convertir-se en una república. Evidentment, no soc ingenu», va declarar. En la investidura, Iglesias va llançar una advertència: «Si volen vostès defensar la Monarquia, evitin que la Monarquia s’identifiqui amb vostès. Si alguna cosa sabia Joan Carles I és que només allunyant-se de la dreta la institució podia perviure. Potser paradoxalment s’han convertit vostès en l’amenaça més gran per a la monarquia a Espanya».