investidura el 7-G
Un macrogovern amb dues ànimes
Sánchez i Iglesias dissenyen una estructura amb ministeris monocolor, sense àrees compartides, per anotar-se èxits en solitari
El president ja ha decidit el seu nou equip de ministres i el podemita obté la vicepresidència d'Afers Socials
zentauroepp50867937 spanish acting prime minister pedro sanchez and unidas podem191226085209 /
Pedro Sánchez i Pablo Iglesias ja han tancat l’estructura del nou Govern, que previsiblement començarà el 7 de gener, quan el candidat superi la votació definitiva en el ple d’investidura. Tot i que tots dos van pactar només un dia després de les eleccions del 10 de novembre que l’Executiu seria de coalició, el primer estatal després de la recuperació democràtica, el cert és que el repartiment competencial i l’arquitectura per sostenir-lo no es va completar fins aquest dilluns, quan es van reunir a la Moncloa. Els dos dirigents, històrics rivals antagònics, semblen haver après a col·laborar i han substituït la «desconfiança» que habitava en els seus argumentaris per lloances a la «generositat» mútua, tot i que en el fons els recels perduren. En són conscients, i per això han dissenyat un model d’organització amb dues ànimes diferenciades, amb compartiments estancs, sense àrees mixtes, cosa que els evitarà compartir determinada informació i els permetrà anotar-se victòries amb segell propi. Ells han assumit que hi haurà travetes de l’altre costat que hauran d’esquivar amb cortesia però, sobretot, amb un blindatge de poder i equips. Potser per això ni Sánchez ha vetat els noms designats per Iglesias ni viceversa. Se somriuen i es miren de reüll.
Segons l’acordat, hi haurà tres vicepresidències. La primera, la conservaria Carmen Calvo. La segona, d’Afers Socials, l’obté Iglesias. I la tercera, l’econòmica, l’assumirà Nadia Calviño. No s’ha confirmat res del nombre de ministeris, però sembla inevitable que voregin la vintena.
El líder podemista prova d’erigir-se com el cor popular del nou govern. Es presenta davant de l’opinió pública com l’ala amb «frescor» i «valentia» davant la burocràcia socialista. Per això a més de la vicepresidència, ha reclamat per als seus ministeris amb clara identitat social. La número dos de Podem, Irene Montero, serà la titular d’Igualtat, un preu elevat que paga el PSOE, el partit que històricament més ha encapçalat aquesta lluita i que continua sent més votat per dones que per homes (al contrari que els morats, amb un electorat que continua tenint un biaix masculí).
El ministeri de Treball serà per a Yolanda Díaz, de Galícia en Comú, tot i que es deslliga Seguretat Social i Pensions. L’àrea d’Universitats, segons fonts morades, es reserva els aliats a Catalunya, els comuns. La historiadora Rosa Lluch encapçala les quinieles. Des del principi de la negociació s’ha especulat amb una cartera per a Alberto Garzón, el líder d’IU, amb l’ànim d’acontentar totes les confluències. Segons l’agència EFE, el malagueny hauria aconseguit un ministeri, tot i que no es revela quin.
Decisió presa
Sánchez ja té al cap el seu equip ministerial des de fa dies i preveu comunicar la seva decisió als afectats aquesta setmana. Ha preferit no fer-ho abans per centrar-se en els pactes pendents i no despertar el rum-rum de les quinieles amb ensopegades o filtracions. A diferència de quan li va tocar improvisar un Consell de Ministres després de la moció de censura sobrevinguda, aquesta vegada ha meditat amb calma què ha funcionat i quins canvis vol imprimir a aquesta nova etapa, expliquen els seus col·laboradors.
Algunes de les modificacions, és obvi, venen imposades per la reestructuració de ministeris que implica l’entrada de Podem, però altres ajustaments arribaran impulsats per la necessitat de dirigents amb ‘punch’ a l’altura dels desafiaments d’un govern en coalició.
Menys purpurina, més política
Com va avançar aquest diari, el líder socialista vol un equip ferm. Busca envoltar-se de perfils més durs, amb força, experiència i tarannà resolutiu per fer front al protagonisme que, intueix, buscarà Iglesias. Menys purpurina i més política. Menys fama i més dirigents capaços d’avançar «llei a llei». Aquesta idea confirmaria la continuïtat de José Luis Ábalos i María Jesús Montero, al capdavant de Foment i Hisenda, respectivament, però dificulta la permanència d’alguns independents.
Pedro Duque (part del seu ministeri ara serà de Podem) podria ser destinat a algun organisme internacional, indiquen fonts governamentals, i no està clar el futur del titular de Cultura, José Guirao, ni de la de Justícia, Dolores Delgado. També falta concretar el relleu de Josep Borrell en Exteriors.
Es dona per fet que segueixen Fernando Grande Marlaska al capdavant d’Interior i Teresa Ribera en Transició Ecològica, tots dos fortament recolzats per Sánchez. Entre els dubtes segueix sense estar clar quines competències assumirà Luis Planas, que, després de la marxa de Meritxell Batet a la presidència del Congrés, va assumir Administracions Públiques, a més d’Agricultura.
Segueix en suspens on encaixar departaments escindits per l’arribada de Iglesias com Seguretat Social o Ciència i Innovació. I també és més que possible recuperar ministeris com Vivenda (Podem el va rebutjar) i s’esperen alguns ajustaments competencials als equips de la presidència.
