Bocata de Tsunami

Van col·locar barricades de tot tipus. Potser amb el record de Barcelona, aquelles nits en què els Mossos utilitzaven les furgonetes de la brigada mòbil per dispersar els manifestants. Però, no, la policia francesa ha avançat a peu, sense pressa, utilitzant el gas pebre per obligar a retrocedir, aixecant els asseguts, amb algun cop de porra. Fins a assolir pràcticament la línia del costat espanyol, on rebia la policia catalana. Així, encapsulant i convertint Tsunami en el pernil d’un entrepà s’ha anat extingint l’ocupació de la frontera. Una mica més de 24 hores sense connexió ràpida entre els dos països que ha derivat en talls intermitents de la paral·lela N-2, i en la demostració que n’hi ha prou amb uns quants centenars per aturar qualsevol artèria, qualsevol infraestructura. 

La nit ha sigut freda, amb una tramuntana que gelava el son. El campament es despertava amb una novetat: un parell de grues al costat francès. Pocs minuts abans de les vuit del matí, un centenar de gendarmes s’unien als 30 que ja formaven el mur que defensava la primera trepitjada gal·la. A partir d’aquell moment, i després d’advertir per megafonia en francès i en un català atropellat, els agents s’han posat a caminar i no s’han aturat, superant totes les barricades instal·lades pels convocats pel denominat Tsunami Democràtic. Els joves anaven abandonant la primera línia tan bon punt anaven sent víctimes del gas pebre, que nega ulls i coll. Els sanitaris voluntaris s’han atipat de dispensar aigua i gotes per alleujar l’intens dolor d’aquesta arma de dispersió. 

Adeu campament

Malgrat que el campament exhibia un nivell d’organització important, n’hi ha hagut prou amb una hora i mitja per desmantellar-lo de dalt a baix. L’escenari, el lavabo, les tendes de campanya, les fogueres... Els independentistes s’han afanyat a recollir els estris perquè no els agafés la lenta onada de gendarmes, que han acabat la jornada amb 18 detinguts, als quals cal afegir-ne dos més per part de la policia catalana.  

Després del desallotjament, realitzat a través d’un parell de pistes forestals que van a parar al Pertús, amb els bars del carrer principal plens de catalans com si fos un dissabte de Nadal a Andorra, tots els manifestants, menys de mil, s’han escampat per l’N-2, on ha començat un degoteig de talls, de manera que la Jonquera, sense autopista, que ha recuperat la normalitat cinc hores més tard després de diverses hores de xapa i pintura, i sense la carretera de tota la vida, ha deixat de ser pont viari entre els dos estats. Els independentistes han anat d’un costat a l’altre, sense un rumb clar, fins que han sigut convocats en una de les rotondes de l’entrada del municipi.

Plans d’estiu

Notícies relacionades

Un camioner intenta envestir els manifestants a la Jonquera

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Abans d’acarnissar-se amb la carretera de la Jonquera, en un enorme bar del carrer principal del Pertús, desenes de catalans esmorzaven després de ser desallotjats de l’AP-7. El més comentat, amb molta diferència, eren els efectes del gas pebre llançat per la policia francesa. «Tanta ‘liberté’ i ‘fraternité’ i mira com ens han deixat», deia una dona de Vic. «A mi m’han pegat amb la porra al cap», assegurava un home amb un tros de crani calb cobert per una enorme tireta. Tots pendents del telèfon per veure si els ‘comendatores’ del Tsunami havien dit alguna cosa pel canal de Telegram. Un altre dels comentaris més repetits era l’èxit del tall de la frontera, perpetrat per menys de mil persones i suportat durant un dia sencer. «Imagina que ho féssim a l’estiu i amb 10.000 persones», afirmava un veí del Vallès.

L’ensurt més gran de la jornada l’ha donatun camioner que ha perdut els nervis i ha estat a punt de carregar-se un munt de manifestants a la Jonquera. Ha sigut detingut pels Mossos, però el pitjor és que ha encès uns ànims que llavors estaven bastant calmats. A les 16.30 hores tots han mirat els mòbils: manifestació a Girona contra «les càrregues policials al Pertús». Es temia per l’AVE, però han acabat ocupant l’AP-7 a l’altura de Sant Gregori. Encara que només sigui per intentar complir el que s’havia promès: ocupar tres dies l’autopista, tot i que sigui en diferents punts.