Anar al contingut

ACCIÓ DELS CDR AL SALT D'ESPANYA A FRANÇA

El tall de la frontera agafa forces per intentar aguantar més dies

Les policies francesa i catalana permeten ara per ara l'ocupació de l'autopista, que és plena de barricades

Foment del Treball reclama sense sort a Torra que condemni el boicot, que afecta milers de camioners

Carlos Márquez Daniel

El tall de la frontera agafa forces per intentar aguantar més dies

L’N-II entre la Jonquera i el Pertús fa molta olor d’embragatge. Són només sis quilòmetres, però aquest dilluns més val recórrer-los caminant per no perdre ni la paciència ni el motor. L’autopista està tallada just al pont que separa Espanya de França des de primera hora del matí, després d’una acció coordinada pel denominat Tsunami Democràtic a la qual s’han afegit diversos centenars de vehicles. Hi han acampat, hi han aixecat barricades, hi han instal·lat un escenari i s’han organitzat amb l’objectiu de quedar-s’hi com a mínim tres dies. Tot i que això no depèn d’ells. O no només d’ells.

Qui li havia de dir a Lluís Llach que cantaria ‘L’Estaca’ en una autopista. I en un concert que semblava tret de la pel·lícula ‘Cars’, amb tots aquells cotxes i camions com a improvisat públic. Ha sigut el toc més folklòric d’aquesta primera jornada, en la qual els joves del lloc s’han encarregat de buscar llenya per a les fogueres nocturnes i de fabricar barreres amb tot el que poguessin trobar –com ara un bloc de ciment d’una obra a l’asfalt– o arrencar –com les tanques que separen l’artèria d’una caiguda d’uns 100 metres d’alçària–. Sembla mentida la quantitat de coses que hi ha en una autopista sense que els conductors se n’adonin.

Adeu, Eurovegas

Crida l’atenció la quantitat de persones veteranes que s’han desplaçat fins al salt estatal. Com ara en Xavi i en Lluís, vinguts des de Sant Boi, de 64 i 72 anys, amb dècades de batalla social a l’esquena. Com la guerra contra l’Eurovegas del magnat Sheldon Adelson que gairebé els encasqueten al parc agrari del Baix Llobregat. Han agafat un parell de tendes –res de compartir habitació– i s’hi quedaran fins que el cos aguanti. Van ben abrigats i tenen bona cara. I en Lluís no fa pinta de deixar anar la bandera republicana ni que li passi un tanc francès AMX-56 Leclerc per sobre. 

Un dels missatges de l’ocupació de la frontera / Alejandro García (Efe)

La protesta ha generat indignació en els popes econòmics del país. Foment del Treball ha demanat una «declaració contundent» del president Quim Torra contra el tall de la frontera. Però, res. Des de dins del ‘campament’, la camionera Nani, de nacionalitat romanesa però amb 20 anys de residència a prop de Rubí, és menys política i més pràctica. Venia de Dinamarca i ho ha vist venir. Just al passar el coll del Pertús s’ha adonat que alguna cosa no anava bé, que els cotxes començaven a frenar de cop. Ha intentat donar gas, però les 40 tones que porta sota els peus l’hi han impedit. Carrega, per cert, oli a una temperatura determinada. Si passen els dies, es farà tot malbé. «Els entenc, però no sé fins a quin punt ells ens entenen a nosaltres», diu, mentre un noi li porta una pera i un plàtan. Com ella, diverses desenes de camions, en els dos sentits, s’han quedat sense poder sortir de la teranyina independentista

Cada ovella al seu corral

Al costat espanyol, en els límits que marca l’enorme cartell amb la paraula ‘Espanya’ dins de les estrelles que molts relacionen amb Eurovisió, els Mossos, una reduïdíssima delegació, esperen instruccions. Al vessant francès, potser més entrenats gràcies i per culpa dels ‘armilles grogues’ i perquè potser creuen que no han de guardar tant les formes, la gendarmeria ha començat a retirar vehicles amb grues, i una línia d’agents armats i blindats fins a les dents, però sense el casc posat –bon senyal– protegia la primera trepitjada gal·la. Per l’altaveu del Tsunami s’ha demanat efectius en aquest punt pel temor d’una càrrega policial. Però no s’ha produït. I, amb l’arribada de la nit, qualsevol es posa a pegar porrades en ple viaducte. 

La foscor ha arribat a la frontera i era molt comentada la lluna plena que està per venir dilluns a la nit. Tenen fogueres, música, taules, llits, tendes, begudes, banys. I cap intenció de moure’s d’aquí en aquests tres dies. Però com ja s’ha dit: això és una cosa que no només depèn d’ells...