Votació sense napalm

L’Arnau va fer 19 anys dilluns passat i la d’aquest diumenge és la quarta papereta que introdueix en una urna. «He votat més en 12 mesos que els meus avis en 40 anys», explica, a l’escola de Sant Gervasi on li toca exercir. Bona manera d’introduir aquest relat sobre la jornada electoral a Catalunya, per a la qual molts van augurar un Saigon i ha acabat sent un llarg riu tranquil. Aquest jove no fa salts d’alegria, potser perquè la festa de la democràcia, amb tanta repetició, ja és més un bateig al qual vas per compromís que una celebració que esperes amb papallones a la panxa. 

 Amb prou feines s’han produït incidents tot i que algunes convocatòries a començaments de setmana i les advertències en sentit contrari, amb gran altaveu mediàtic, podien suggerir el contrari. Per citar alguna cosa i no decebre tots els que preveien aquella jornada de barricades, a Sarrià de Ter s’han retirat llaços grocs d’una escola; al barri barceloní de Gràcia algunes persones han votat amb una (dolorosa) pinça al nas; Inés Arrimadas (Ciutadans) ha parlat a la premsa al seu col·legi electoral entre retrets, i a Llívia, l’alcalde Elies Nova (ERC) ha denunciat l’entrada al municipi de 20 agents de la Guàrdia Civil armats, una cosa que, segons censura, va en contra del Tractat dels Pirineus firmat el 1659. L’anecdotari humà deixa l’estampa del president Quim Torra dipositant la seva papereta en una mesa presidida per la seva pròpia filla, que, molt professional, ha procedit a demanar-li el DNI com si no s’hagués adormit milers de vegades en els seus braços. 

Això mateix li ha passat al Joan a Sant Joan Despí, però al revés. Era el seu progenitor qui custodiava la mesa d’una escola. I també li ha demanat la identificació, com si no el tingués calat. «Gairebé no em torna el carnet, i quan he volgut fer-li una foto amb els meus dos fills, els seus nets, m’ha dit que no era el moment, que tenia molta clientela». Autèntic porter de la democràcia. A la sortida, un parell de mossos custodiaven l’edifici. Mateixa estampa en la immensa majoria de col·legis electorals, on els agents s’han limitat a creuar-se de braços i, en alguns casos, a donar un cop de mà a algun votant amb problemes de mobilitat.  

Campament tranquil

On més dubtes hi havia era a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, situat al costat del campament de joves (i no tan joves) instal·lat a la Gran Via. ¿Podria obrir sense problemes? ¿Es permetria la votació sense incidents? Sí a tot. Ni un sol conflicte. Tot comoditats, inclosa la calefacció col·locada darrere de cada taula perquè no es quedessin rígids els ciutadans elegits per custodiar les eleccions que ens hem donat. Sostres alts, finca règia, una gran porta oberta..., mala combinació en aquests dies de baixes temperatures. Tampoc és que el rector tingui pressupost per intentar resoldre-ho: en els últims 10 anys, la inversió en la universitat pública catalana ha passat de 908 a 766 milions d’euros. 

Un grup de xavals amb cara d’haver dormit poc i malament es reuneixen en un racó de la plaça. El noi del micro convida a formar grups «per redactar les reivindicacions i decidir fins quan ens quedem». Després seran discutides i aprovades o descartades en assemblea. Formen petits grupets i es posen a treballar. En l’ambient es respira el mal rotllo que va generar dissabte l’assumpte de la caixa de resistència, aquests 40.000 euros a què alguns van donar un ús amb què no tot el campament sembla combregar. Es veuen, de fet, menys tendes que en dies anteriors. Farien bé en preparar-se, ja que l’experiència diu que els polítics deixen fer abans de les eleccions i no són tan permissius quan ja està el peix venut. Com mostra un botó: després de les municipals del 22 de maig del 2011, el campament del 15-M va ser desallotjat a patacades pels Mossos d’Esquadra. 

Comandes rares

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

Per Gran Via passa un ‘rider’ de Glovo que porta a la seva maleta groga un esmorzar complet per a una parella que a les 12 del migdia potser hauria d’estar pensant ja en el dinar. «Han demanat de tot, suc de taronja, bocates, fruita tallada...». Molts d’aquests repartidors, immigrants sense dret a vot, dedicaran diumenge al que fan els dilluns, els dijous, els dissabtes... Treballar. És el que tenen els autònoms. Siguin o no falsos. 

Alsolar situat davant les Drassanes, on l’ajuntament va evitar un parell d’hotels, però encara no ha arreglat el lloc, s’ha instal·lat, com tots els segons diumenges de mes, el Flea Market, un mercat ambulant d’articles de segona mà. Hi ha de tot. «Acabem a les cinc, desprésja veuré si votaré. Total, si se m’oblida ja hi aniré d’aquí a uns mesos una altra vegada», fa broma una de les venedores, de magnètics ulls blaus. Més a baix, en la Barceloneta,l’escola Mediterrània, fruit d’una llarga batalla veïnal, presenta una tímida entrada al migdia. A la platja, una partida de dòmino, surfistes sense onades, turistes i una mica de venda ambulant. Un diumenge més.