Anar al contingut
Rufián, de dinamiter a cura

DAVID CASTRO

Rufián, de dinamiter a cura

Allunyats del debat d'investidura de Sánchez, les negociacions continuaven

Juan Fernández

Els que assisteixen als plens del Congrés dels Diputats amb ulls d’espectador de teatre estan de dol: Gabriel Rufián, un dels millors animadors de la vida parlamentària, protagonista d’enginyoses posades d’escena a l’hemicicle, ha fet propòsit d’esmena i promet canviar. Ho ha afirmat en el seu discurs del debat d’investidura, en el qual ha reconegut que durant la legislatura passada va fer "moltes coses malament", i que a partir d’ara ja no donarà més cartes a l’oposició per presentar-se als debats lluint samarretes que acaben eclipsant el seu discurs. [Directe: últimes notícies sobre la negociació PSOE-Podem i la investidura de Pedro Sánchez]

S’ha acabat el Rufián dinamiter que treia de polleguera el grup socialista qualificant-los de "traïdors" i que anomenava "escarcellers i antidemòcrates" als populars bandejant jocs de manilles i fotocopiadores. Però el diputat d’ERC no necessita muntar numerets per atreure l’atenció de l’hemicicle i aconseguir que els seus adversaris es regirin als seus escons. Ara parla amb el to pausat d’un capellà i repeteix les frases diverses vegades amb summa lentitud perquè quedin flotant en l’aire com versicles d’una homilia, però continua sabent com fer bones pessigades, tot i que en aquesta legislatura les faci amb la mà tova.

N’hi va haver prou que anomenés “trigèmins” els líders del PP, Ciutadans i Vox perquè el terç conservador de l’arc parlamentari comencés a murmurar. La segona vegada que va utilitzar el símil, el diputat taronja Marcos de Quinto no va aguantar més i va marxar escales amunt esbufegant. Pel camí es va trobar Iván Espinosa de los Monteros, que el va mirar fent cara de no donar crèdit al que estava sentint. "¿Trigèmins nosaltres?", semblava que li preguntava. Minuts abans, el diputat de Vox havia felicitat amb molta efusivitat el seu company Abascal al sentir com el portaveu d’ERC el convertia en el pròxim ministre de Defensa si fracassen les negociacions del PSOE i Podem.

Rufián, que va arribar citant Unamuno i va acabar cridant que a ell no li roba Espanya, "sinó Rato, Millet i Pujol", és un ‘showman’ fins i tot quan va de bones, i ho sap. "Jo no demano a Casado que deixi de ser conservador ni a Rivera que deixi de ser el que li toqui aquell mes", va deixar anar provocant una rialla general en dos terços de la Cambra. Sánchez va agrair el nou to del republicà, tot i que en el torn de rèplica que van mantenir des dels escons no va faltar l’habitual encreuament de mirades desafiadores, amb gestos de fanfarroneria inclosos, entre el diputat d’ERC Jordi Salvador i el ministre socialista Josep Borrell quan Rufián va recordar a la cambra que cap meitat de Catalunya pot imposar a l’altra ni la independència ni l’autonomia.

També va ser enginyós Aitor Esteban, que va pujar a l’estrada explicant l’acudit del Rolex i els bolets i va aconseguir fer riure tota la Cambra Baixa, excepte als diputats del PP, Vox i Ciutadans, quan va anomenar la formació de Rivera "banda de ‘mariachis’ que no saben què fer per cridar l’atenció". El seu company, el diputat basc Joseba Agirretxea, l’aplaudia des del seu escó lluint a la solapa de la jaqueta un llaç groc.

Entre cops i facècies, tot el matí va continuar la partida de pòquer entre els socialistes i els morats a 48 hores de la votació definitiva. "No perdem l’esperança d’arribar a un acord", deia Sánchez en una de les seves rèpliques mentre Iglesias mirava al sostre i badallava sense dissimular. Aquest evident desinterès no impedia que durant la sessió se succeïssin els grupets i les confessions a l’oïda entre diputats del PSOE i Podem.

De sobte, Rafael Mayoral arribava a l’hemicicle, s’acostava al grup socialista i mostrava la pantalla del seu mòbil a Pedro Saura, que a continuació transmetia el missatge als seus companys i tots es llançaven en planxa sobre els seus mòbils. Al cap de poca estona, el diputat socialista es perdia escales amunt per parlar amb Echenique i tots dos marxaven del saló de plens acompanyats d’Ione Belarra. Més tard, la diputada de Podem tornava al Parlament, parlava amb Pablo Iglesias i el líder de la formació morada desapareixia per la porta per on se n’havien anat Echenique i Saura. Allunyats dels discursos del debat d’investidura, les negociacions continuaven.