Rivera no era el Macron espanyol

Les múltiples crítiques que Albert Rivera ha rebut en les últimes setmanes pel seu acostament a Vox en la configuració del nou repartiment de poder a Espanya cauen en sac foradat. Ni els retrets dels fundadors del partit, ni els de la família liberal europea –que veu amb espant el coqueteig de Ciutadans amb els ultres–, ni els qui els assenyalen per agenollar-se davant del PP  semblen fer efecte en l’aposta de la direcció. Després d’escoltar les reprovacions que han arribat ‘urbi et orbe’ demanant tornar a l’esperit centrista amb què van néixer i lamentant l’estratègia negociadora, la cúpula taronja va decidir aquest dilluns trepitjar l’accelerador cap a la dreta. A Barcelona ha trencat amb Manuel VallsValls i ha sortit a defensar a ultrança el pacte que obre la porta del darrere de l’Ajuntament de Madrid als radicals de Santiago Abascal.

En públic, els de Rivera afirmen que les crítiques que han rebut no tindran conseqüències en l’arena política i resten importància a les divergències. A Catalunya, els liberals expliquen que, al cap i a la fi, Valls no té el carnet del partit i suggereixen que l’ex primer ministre francès no coneix els clarobscurs de la societat que representarà. Apunten que el seu suport a Ada Colau obeeix a una falta de coneixement profund de la realitat catalana i venen a dir que recolzar la líder dels comuns o Ernest Maragall (ERC) és el mateix. La decisió de l’alcaldessa de tornar a col·locar el llaç groc a l’ajuntament consolida aquest argument dels liberals.

L’altre front obert de Rivera són els liberals europeus encapçalats pel president francès Emmanuel Macron. El dirigent gal, que ha anat teixint gran complicitat amb Pedro Sánchez en la seva visió de la UE, ha mostrat en més d’una ocasió el seu desacord amb la decisió de Cs de beneir acords amb formacions d’ultradreta. El seu partit ja ha avançat que demanarà explicacions, però els de Rivera semblen despreocupats. Creuen que és un toc d’atenció protocol·lari que no conduirà a cap fractura de la família liberal europea. “Parlem amb Macron, amb gent pròxima a ell, cada dia, sense problemes”, asseguren fonts de la direcció de Cs. Remarquen que l’advertència llançada és una mera escenificació. Queden lluny els temps en què Rivera es presentava en l’esfera europea com “el Macron espanyol”, quan els seus assessors van tractar de construir la imatge d’un jove dirigent centrista i moderat capaç de liquidar el vell bipartidisme.

To corrosiu

El pacte a l’Ajuntament de Madrid és, potser, la decisió que més allunya Rivera de qui va voler ser, quan emulava Macron, quan el partit s’ubicava en la socialdemocràcia. Tot i que formalment l’acord subscrit pel PP i Cs no dona cabuda a Vox, el cert és que els liberals es posen de perfil sabent que els conservadors tenen un pacte en paral·lel que obre la porta del consistori als ultres. Madrid passa d’haver sigut la capital mundial de la festa de l’Orgull Gai a ser un govern en el qual els ultres volen amagar la celebració portant-la als confins de la ciutat, a la Casa de Campo.

La convivència amb els guardians de les essències postfranquistes ha tensat les costures a Cs, però la direcció s’enroca en la defensa tecnicista de l’aliança de les dretes. “En l’acord hi ha 9 àrees de govern, 5 del PP i 4 de Ciutadans. No hi ha altres partits”, justifica la portaveu parlamentària, Inés Arrimadas.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Cinc (insòlits) dies d’abril

El to corrosiu de la direcció de Cs per defensar-se de les crítiques no el dediquen només a Valls. L’aboquen també sobre el fundador del partit, Francesc de Carreras, que va escriure una carta (‘El País’) en la qual acusava el president de Cs de ser un “adolescent capritxós que fa un gir estratègic de 180 graus i que anteposa suposats interessos de partit als interessos generals d’Espanya” per demanar-li que arribi a un acord amb Sánchez. 

Aquest dilluns, el partit ha buscat blindar-se contra el dard del fundador amb la clàssica tàctica del menyspreu. Arrimadas, l’ha desautoritzat aquest dilluns a l’argüir que De Carreras “es va equivocar” quan va aconsellar a Rivera no fer el salt des de Catalunya a la sorra estatal. “Respecto moltíssim Francesc de Carreras, però s’equivoca en l’estratègia”, ha conclòs la portaveu.