Les esquerres, moneda a l'aire

De sobte, un debat s’ha imposat en l’espai polític madrileny, un debat inesperat en el qual opinen catastrofistes, entusiastes i indecisos, un debat que passa de les tertúlies als bars amb tanta dosi d’anàlisi crítica com de llocs comuns del cunyadisme, però que, en definitiva, prova de resoldre una incògnita fonamental: la decisió d’Íñigo Errejón  d’aliar-se amb Manuela Carmena sota la marca Más Madrid sense el paraigua de Podem ¿sumi les esquerres en la desolació del divorci o és un revulsiu que il·lusionarà els desencisats? Hi ha diverses hipòtesis, però cap sembla robusta fins que no aclareixin almenys tres grans qüestions que es dirimiran a partir de la setmana que ve.

Una. Si Pablo Iglesias, més enllà de la duresa de les crítiques, competeix contra el seu exnúmero dos a la Comunitat de Madrid o s’avé a una negociació per anar junts, una cosa que la direcció regional no ha descartat. Dues. Quin és elcandidat del PSOEa l’ajuntament de la capital que competirà amb l’alcaldessa. I tres. Què faran les confluències. A IU l’aparell estatal recolza Iglesias, però l’òrgan competent és la direcció a Madrid, amb qui no sempre hi ha sintonia, i que després de reunir-se divendres, es va pronunciar a favor d’una "candidatura única". Tot i que no va concretar més, no sembla recolzar la idea d’Iglesias de confrontar Errejón. Van ser més explícits a Equo, als quals els sembla un “suïcidi” competir en una altra llista.

La barreja d’aquests factors i l’audàcia amb què actuïn els protagonistes revelarà si les esquerres poden guanyar Madrid al maig o, al contrari, el PP i Ciutadans es repartiran dues de les peces del pastís més cobejades de les eleccions. Falten quatre mesos per als comicis i la moneda està en l’aire.

Sense regles

En l’aire, també perquè les velles regles que operaven en política han deixat de funcionar. Podem va aprendre el 2016 que quan es va aliar amb IUva perdre un milió de vots. Obert a reflexions quant va pesar l’aliança i quant el ‘no’ a Pedro Sánchez en la seva investidura fallida. Les recents eleccions aAndalusiahan demostrat que, en determinats contextos, hi ha divisions que multipliquen. El PP, Cs i Vox han aconseguit separats arrabassar la Junta al PSOE després de 36 anys. La dreta no va poder fer-ho quan estava allotjada en un únic partit.

¿És realista agitar la por de la històrica divisió de l’esquerra quan estem davant d’una sort d’experiment i ni tan sols està confirmat que hi hagi d’haver una ruptura?

Il·lusió vs. desastre

Els errejonistes creuen que ha tornat la il·lusió. La seva tesi és que alinear-se amb Carmena constitueix unrevulsiucapaç d’activar els electors que van votar morat el 20-D i mai més van tornar, desencisats. 

Tot i així, s’admet que la decisió és arriscada i que manquen de dades que prediguin l’efecte en el vot. “Anem a cegues, no tenim enquestes, però creiem que això pot remoure l’abstenció perquè Carmena té un vot transversal, part dels electors que se’n van anar amb això se sumen”, afirma una font pròxima a l’alcaldessa.

Des de l’esquerra clàssica i el pablisme la decisió d’Errejón s’interpreta com una ruptura, s’augura un desastre que farà que Carmena perdi l’ajuntament conquerit el 2015 i arruïnarà tota possibilitat de sumar amb el PSOE per guanyar el govern regional. Enarboren el discurs de la divisió de l’esquerra com a font de tots els mals i assenyalen al candidat com un deslleial.

El cert és que el cofundador de Podem manté una col·laboració estreta amb Carmena des de fa mesos i l’alcaldessa està convençuda que necessita un govern regional afí per poder executar alguns dels seus projectes bandera, com reforços a Renfe per compensar la limitació de trànsit en el centre.

De moment, Errejón manté lamà estesaper presentar-se junts sota la marca Más Madrid a la Comunitat; la direcció morada regional (pablista) ha deixat la porta oberta a negociar; l’aparell estatal no li ha obert expedient ni li ha demanat l’acta a Errejón; i seràclauel que decideixi la federació madrilenya d’IU.

Notícies relacionades

El PP aviva la "indignació" ciutadana pel gir de Sánchez

"S’ha de tractar Aliança Catalana com Vox"

El PSOE, mentrestant, observa atònit. Els socialistes de la Comunitat, encapçalats perÁngel Gabilondo, no amaguen el seu temor i dijous es van interessar endiverses conversespel cisma obert entre els morats, als qui confiaven tenir com a aliats preferents si la suma era suficient, tot i que no està descartada la possibilitat que acabin pactant amb Cs.

A l’Ajuntament, el PSOE ni tan sols té candidat. Després de temptejar els ministresFernando Grande-MarlaskaiReyes Maroto, els socialistes continuen sense nomenar un perfil que s’enfronti amb Carmena.