25 d’oct 2020

Anar al contingut
Els donants de la Fundació Francisco Franco

JUAN MANUEL PRATS

(DES)MEMÒRIA HISTÒRICA

Els donants de la Fundació Francisco Franco

L'entitat franquista va ingressar gairebé 173.000 euros el 2015 i els beneficiaris de les seves activitats són "indeterminats"

Luis Antonio Rendueles Juan José Fernández

La Fundació Francisco Franco va ingressar 172.977,77 euros l’any 2015, l’últim del qual figuren els comptes presentats davant el Ministeri de Justícia. Aquests comptes, als quals ha tingut accés El PERIÓDICO, reflecteixen que l’entitat va registrar unes pèrdues de 1.283,96 euros. Aquell any, va rebre 75.372,46 euros procedents de donacions de «persones físiques» que es van poder desgravar i pagar menys en la seva declaració d’Hisenda. La documentació presentada per la fundació reflecteix la comptabilitat del 2013 (va guanyar 1.049,6 euros) i el 2014 (quan va perdre 48,43 euros).

Els números revelen certa contenció, només interrompuda pel pagament de 37.152,85 euros com a despeses extraordinàries per la celebració del 20-N (l’aniversari de la mort del dictador) i una ofrena floral. És a dir, gasten un de cada cinc euros del pressupost en aquells homenatges, segons les seves xifres. Una altra bona part del pressupost (15.500 euros) se l’emporta la seva web, on s’exalça la figura de Franco i s’assegura que es mereix donar el seu nom a una plaça o una avinguda a cada poble i ciutat espanyola.

Crida l’atenció l’escassetat d’activitats (en els seus estatuts fundacionals es parlava fins i tot d’oferir beques) i que les persones que s’han «beneficiat» de consultar el seu arxiu, amb més de 30.000 documents del dictador, siguin «indeterminades» el 2013, el 2014 i el 2015. El mateix passa amb els beneficiaris dels seus butlletins informatius i del «desenvolupament de delegacions» per Espanya, els tres objectius que l’associació va dir haver realitzat. Totes aquestes dades posen en dubte el suposat «interès general» de la fundació, necessari perquè obtingui els beneficis fiscals dels quals disfruta (al mateix nivell que qualsevol oenagé) i que el PSOE ha demanat que s’eliminin.

Presidència d’honor

El patronat de la fundació, creada el 1976, sempre ha de comptar amb un membre de la família Franco en la seva presidència d’honor. Aquest lloc el va ocupar la filla del dictador, Carmen Franco, fins que va morir, el desembre passat. En el patronat figuren, segons la documentació entregada al ministeri, dos nets de Franco: José Cristóbal Martínez-Bordiú Franco (exmarit de la presentadora de televisió Jose Toledo) i Francisco Franco Martínez-Bordiú, que recentment ha sigut condemnat a dos anys i sis mesos de presó per atropellar amb un tot terreny dos guàrdies civils en una carretera de la província de Terol. També, Francisco Franco Suelves, fill de Francis i besnet del dictador.

Alguns homes i dones de la Fundación Franco tenen cognoms coneguts o vinculats a la família de la ultradreta espanyola. Així, en la documentació oficial hi ha Ricardo Alba, que va ser dirigent de Fuerza Nueva; el general Blas Piñar Gutiérrez, fill del fundador d’aquell grup; Antonio Muñoz Perea, advocat, gendre de Blas Piñar i defensor d’un dels implicats en l’assassinat de la jove Yolanda González durant la transició, i Luis Felipe Utrera Molina, descendent del ministre franquista, cunyat de l’exalcalde de Madrid i exministre Alberto Ruiz-Gallardón i marmessor del testament de Carmen Franco. Amb ells apareixen en el patronat l’empresari basc Iñigo Susaeta Córdoba i la comtessa viuda de Romanones i exespia Aline Griffith Dexter, ja difunta.

Altres càrrecs rellevants els van ocupar els germans Jaime i José Ángel Alonso García. El 2016, quan Jaime era vicepresident de la fundació, tots dos van mirar d’avalar amb quatre finques a les Canàries els diners necessaris perquè Mario Conde sortís de presó. Els germans Alonso García connectaven la fundació Francisco Franco amb el pseudosindicat Manos Limpias, el dirigent del qual, Miguel Bernad, està acusat d’extorsions i estafes per les quals la fiscalia li demana 24 anys de presó. Bernad era un vell dirigent del Front Nacional que exercia de suposat flagell de la corrupció entre altres, en el cas de la infanta Cristina.

Els diners d’un franquista mort en una residència de religioses a Madrid l’agost del 2013, Eduardo Cuadros Cuesta, va servir per donar oxigen a les dues organitzacions. Així, va llegar 179.331 euros a Manos Limpias. En diverses entrevistes, Bernad va indicar que aquests diners havien servit per sufragar despeses derivades d’exercir l’acusació particular en solitari contra la infanta Cristina. Pel que fa a la Francisco Franco, els seus comptes del 2014 reflecteixen també la generosa donació de Cuadros. A ella li va deixar 87.205,19 euros. La resta del seu patrimoni va quedar en altres mans: les d’alguns ordes religiosos i l’oenagé Mans Unides.