DES DE MADRID

Iglesias i l'error català de Podem

La direcció de Podem no ha explicat públicament el seu fracàs el 21-D

Errejón i Bescansa tornen a adquirir protagonisme en l'organització

Iglesias i l'error català de Podem

Emilio Naranjo

3
Es llegeix en minuts
José Antonio Zarzalejos
José Antonio Zarzalejos

Periodista

ver +

La direcció de Podem ha entrat en estat d'hibernació, llevat per criticar dilluns el missatge del Rei, després dels molt mals resultats --sobretot en funció de les expectatives generades-- de Catalunya en Comú-Podem. Les llistes encapçalades per Xavier Domènech, impulsades per Ada Colau i recolzades per Pablo Iglesias, van perdre tres escons (d'11 van passar a 8), van obtenir 323.695 vots (40.000 menys que el 27-S del 2015) i van deixar el partit al cinquè lloc del rànquing català després d'haver ocupat el quart.

Els comuns i els morats han sigut, amb la CUP i el PP, els grans perdedors dels comicis catalans. S'esperava que arribessin a arbitrar el futur del Govern de la Generalitat i s'han quedat sense un paper rellevant donada la nova correlació de forces. Ara s'espera l'autocrítica seriosa de Domènech i de Colau a Catalunya, però a Madrid hi ha impaciència per saber com explicaran Pablo IglesiasIrene Montero i Pablo Echenique la seva fallida aposta per l'ambigüitat de l'oferta electoral dels comuns catalans.

Molt abans de les eleccions, els sondejos --en particular el CIS de novembre-- han estat situant Podem allunyat del PSOE i amb Ciutadans trepitjant-los els talons. L'1 de desembre, 20 dies abans de les eleccions, el catedràtic de Filosofia José Luis Villacañas --un autèntic tutor de Podem des de la seva fundació encara que alineat amb les tesis d'Iñigo Errejón-- es preguntava (a 'El Mundo') '¿Per què baixa Podem?'. Les seves conclusions eren molt clares: Podem ha anat a remolc de Colau, la seva indecisió entre reforma i ruptura l'ha situat en "un lloc inviable" i projecta una imatge, una sensació, de "partit conflicte".

Menyspreu als crítics

L'acadèmic escriu que la victòria d'Iglesias a Vistalegre II (febrer de 2017) s'ha convertit per a Podem "en una condemna". Villacañas ja havia publicat mesos abans un assaig titulat 'El lent aprenentatge de Podem' (Catarata) en què sosté que l'última assemblea dels morats "va ser un pas enrere" perquè amb Iglesias va triomfar "el més fàcil, convencional i visceral".

Pablo Iglesias ha menyspreat no solament les advertències d'un home intel·lectualment compromès com el professor Villacañas, sinó que ha suprimit fulminantment com a dissidència la mera discrepància. Ho ha fet de manera especialment recargolada amb Carolina Bescansa, que va intuir amb encert que Catalunya podia ser un desastre per a Podem. Criteri que comparteix qui va ser fundador del partit --ara apartat-- Luis Alegre.

I en la discreció més absoluta, també Iñigo Errejón, que s'ha abstingut de participar en la campanya de Domènech perquè no volia implicar-se en el que considerava que seria una severa derrota. Iglesias va fer tot el que no havia defer: entregar l'organització catalana a Colau, menystenir el paper d'Albano-Dante Fachin i enfangar-se en l'ambigüitat tàctica i estratègica dels comuns catalans obviant la dimensió espanyola de Podem.

Escull per a l'esquerra

La passió revolucionària i antiinstitucional d'Iglesias l'ha traït una vegada més. Com ho ha estat fent abans, cosa que ha impedit reiteradament que Podem i el PSOE hagin entrat en una dinàmica d'entesa. Fonts del corrent crític de l'organització confessen que la relació entre morats i socialistes funciona a nivell municipal i autonòmic, però no entre les cúpules de Podem i del PSOE, i així s'impedeix una articulació de l'esquerra que no seria mai compatible amb les posicions d'Iglesias a Catalunya.

Els crítics retreuen al secretari general de Podem que s'hagi instal·lat en el referèndum pactat per a Catalunya sense adonar-se que era necessari emfatitzar amb quina opció s'estava: la unilateral i secessionista, o la de la negociació constitucional per reformular l'encaix de Catalunya a Espanya.

L'error català d'Iglesias i del seu cada vegada més restringit estat major --fins i tot Juan Carlos Monedero ha entès l'aplicació del 155, encara que després s'hagi revoltat contra les seves pròpies declaracions-- implica que el paper d'Iñigo Errejón, per una banda, i la teorització de Carolina Bescansa, per l'altra, hagi guanyat molts punts en l'organització. Que no s'ha recuperat encara de l'impacte dels mals resultats del 21-D.

Partit en descomposició

Notícies relacionades

Es produeix un procés de descomposició progressiva del partit en diverses comunitats autònomes. Els anticapitalistes per un costat; la confluència catalana dominada per Colau; a València Podem és absorbit de fet per Compromís i Mónica Oltra; la marea gallega, abocada a un deriva independentista --amb Beiras recolzant la república catalana--, desacata la direcció i Andalusia amb Teresa Rodríguez va al seu aire, tot plegat componen un quadro de situació de crisi en el conjunt de Podem.

A les seves files s'ha instal·lat la desesperança i el desànim. Molt més quan Ciutadans es percep com la rèplica més contundent a un Iglesias mancat de credibilitat per recuperar la seva relació amb Pedro Sánchez i així amenaçar la posició d'un Mariano Rajoy que amb 137 diputats sembla que segueix disposant de majoria absoluta. Molts a Podem lamenten el sopar --el famós sopar-- d'Iglesias amb Oriol Junqueras i Xavier Domènech al domicili barceloní de Jaume Roures el 26 d'agost passat. "Allà va començar el desastre català de Podem", es lamenten els crítics.