EL 'CAS GÜRTEL'
Míster Fantàstic Rajoy
El president sempre ha escollit protegir el partit convençut que als seus votants els importa més l'economia que la neteja
zentauroepp39266508 madrid 12 07 2017 pleno del congreso de los diputados sesi 170721225525 /
Tots els amants dels superherois coneixen Reed Richards, Míster Fantàstic, el líder dels Quatre Fantàstics, el brillant científic que, després d'una exposició accidental als raigs còsmics, pot canviar a voluntat el seu cos a un estat súper mal·leable que li permet estirar, contraure, recargolar, allargar o remodelar la seva forma física, segons li convingui per derrotar els seus supermalvats enemics.
Aquí també tenim un Míster Fantàstic marca Espanya cent per cent. No es tracta d'un enginyer ni d'un físic de fama mundial, sinó d'un registrador i polític de Pontevedra anomenat Mariano Rajoy. El 'cas Gürtel' n'és la prova. Ningú pot fer contorsions com ell per esquivar els seus perseguidors.
PRIMER AL VELL ESTIL
Quan el 2009 el jutge Baltasar Garzón va començar a instruir el sumari 'Gürtel' sobre les denúncies d'un regidor popular tip de no cobrar, Rajoy es va encomanar a un dels seus recursos més clàssics: no tocar allò que funciona. Va decidir llavors adaptar-se i repetir l'estratègia que tan bé havia funcionat quan les escoltes al tresorer Rosendo Naseiro van destapar el finançament il·legal popular sota Manuel Fraga. Amb Federico Trillo al comandament, es van posar a guanyar la batalla dels seus votants a base de difondre tesis conspiratives assenyalant enemics externs i a frenar el procediment amb el profús dret processal espanyol, sempre confortable per als acusats amb diners i bons advocats.
Gairebé els va funcionar. El jutge del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) Antonio Pedreira va arxivar per falta de proves la causa contra Luis Bárcenas i el PP mentre Trillo arribava a exigir al llavors ministre de l'Interior, el socialista Alfredo Pérez Rubalcaba, que expliqués el muntatge contra Bárcenas i el PP. Tot era felicitat. Luis era fort, ja havia sigut acomiadat en diferit de comú acord amb Rajoy i la justícia ratificava les tesis conspiratives.
L'extresorer del PP Luis Bárcenas /
Però la tossuderia de Garzón, el supermalvat per antonomàsia per als populars, va tornar a aparèixer pel camí. L'Audiència Nacional va reobrir el cas recalcant que el TSJM no tenia competències per arxivar-lo. Garzón pagaria cara la seva perseverança. El 2012, el mateix Tribunal Suprem que havia validat diverses vegades les escoltes entre advocats i clients per a investigacions de terrorisme o narcotràfic l'inhabilitava 11 anys per haver-les ordenat per a Francisco Correa i els seus advocats.
CANVIAR D'ESTRATÈGIA LES VEGADES QUE FACI FALTA
L'expulsió de Garzón va tenir, no obstant, un efecte inesperat. El PP va perdre de cop el seu millor argument per denunciar una malèvola persecució judicial contra la innocència popular. La discreta i fins i tot fràgil figura del jutge Pablo Ruz no encaixava amb la imatge del furibund inquisidor. Una vegada més Míster Fantàstic Rajoy es va estirar sense esforç i va canviar d'estratègia. La trama contra el PP seguia fora del PP però ja no estava ni al Ministeri de l'Interior, ni als jutjats. L'enemic exterior ara era una banda d'arribistes sense escrúpols que s'havien aprofitat de la bona fe dels populars; lladres al temple a qui Rajoy, el sant baró i superheroi, havia expulsat a la primera oportunitat.
Quan els papers i els mítics SMS on li demanava a Bárcenas que aguantés van sortir a la llum, desmuntada la coartada de la perversa trama contra el PP, Míster Fantàstic Rajoy es va contraure al màxim per presentar-se davant l'opinió pública i el Congrés com un bon home l'únic pecat del qual havia sigut confiar massa en la persona equivocada. Quan l'extresorer començava a contemplar la foscor de la seva cel·la, Rajoy va passar a l'atac i va estirar la seva dialèctica per assenyalar-lo com "aquest senyor de qui vostè em parla i que ja no milita al PP", mentre tots els dirigents populars recorrien completa l'escala d'epítets entre delinqüent i criminal. Davant la primera amenaça de col·laboració amb la justícia, el nostre Míster Fantàstic de Pontevedra va remodelar la seva estratègia per tornar a tractar Bárcenas amb la correcció del vell camarada que passa per uns moments difícils.
EL PARTIT ÉS L'IMPORTANT
Després dels cavallerosos testimonis de Francisco Álvarez Cascos o Javier Arenas, explicant-nos que Bárcenas era molt eficaç i qui manava era l'inhàbil Álvaro Lapuerta, compareix com a testimoni Míster Fantàstic Rajoy per fer contorsions una altra vegada i segurament explicar-nos que de diners ell no en parlava perquè ell es dedicava a l'alta política i que, en cas de dubte, ho preguntéssim a Lapuerta. Serà el moment culminant d'una estratègia dissenyada per protegir el partit enfront de la corrupció, no per netejar-lo.
Enfrontat als casos de corrupció, el líder de qualsevol partit afronta un dilema: castigar-la públicament per minimitzar el cost polític o emparar els seus perquè els escàndols no acabin destruint el partit. Rajoy sempre ha escollit protegir el partit convençut que als seus votants els importa més l'economia que la neteja. La seva elecció ha sigut minimitzar el cost polític assegurant el silenci entre els seus i destorbar al màxim el procés judicial de totes les maneres i formes possibles.
El temps sembla donar-li la raó: ha perdut més de tres milions de vots, però el PP es manté al Govern i opera a ple rendiment com a màquina política i electoral. Tanta contorsió sembla haver valgut la pena, Míster Fantàstic.
