Adolfo Suárez: «En el joc tinc sort, però jugo al que practico bé»

Abordar Suárez al mar no és una cosa que es pugui fer tots els dies, malgrat que el president del Govern estigui bastant acostumat a navegar entre dues aigües. Amb un vell patí dels que lloguen a les platges, els nostres reporters van envestir la nau d'UCD. Suárez, cordial, es va prestar al diàleg i va destapar, amb màxima prudència, alguns aspectes de la seva vida privada i dels seus gustos personals. No obstant, Interviú segueix esperant l'entrevista política a fons que els seus lectors exigeixen.

El president del Govern, Adolfo Suárez, va arribar a mig matí a Cala Portinaitx, un dels paratges més salvatges de la costa eivissenca, a bord del iot Ion, que anava escortat per un vaixell de guerra i diverses llanxes de la Marina, per passar en companyia del vicepresident Abril Martorell, de la seva filla i de les respectives esposes una jornada més de les seves vacances.

Nosaltres havíem dialogat amb ell un parell de dies abans al port esportiu Ibiza Nueva, i fins i tot l'havíem acompanyat en la seva visita a la part antiga de la ciutat, però quedava pendent una llarga entrevista que ell havia posposat «per a un altre dia». Després d'una prolongada guàrdia en els diferents atracadors de l'illa, vam decidir abordar-lo com dos filibusters de la informació, llogant un vell patí i aproximant-nos amb ell a la zona vigilada. En honor a la veritat, hem de dir que el president ens va veure tan poques habilitats marineres, que va decidir donar-nos un cop de mà. Estava a coberta prenent el sol amb un banyador fosc de reduïdes dimensions i presentava un aspecte immillorable.

-¿Com s'han atrevit a fer-se a la mar amb aquesta closca de nou sense timó ni res?

-Era l'única embarcació que quedava, i amb ella ens hem guanyat l'entrevista.

-Pugin, pugin...

Estava molt gentil el senyor president, amb el seu somriure obert de bat a bat, la seva pell lleugerament bronzejada i el seu aspecte d'atleta. Un home robust de debò. Diverses banyistes que rondaven al voltant del iot no el perdien de vista. Nosaltres vam advertir una vegada més la precisió d'uns gestos i uns posats perfectament apresos a l'escola de televisió i el seu saber estar fins i tot amb un tapanaps.

«S'ha oblidat que estic de vacances», em va dir donant-me un amistós copet a l'espatlla mentre el fotògraf preparava les càmeres. «Prometo no fer-li ni una sola pregunta política», vaig dir. «A veure si és veritat», va res­pondre.

La senyora Suárez estava instal·lada en una gandula amb un banyador clàssic i el president em va oferir una de les dues cadires de lona que hi havia al seu costat. Quan vam estar asseguts vam iniciar la informalíssima xerrada.

-¿Navega amb el vent a favor o en contra?

-Acostumo a intentar navegar en les dues situacions.

-¿Quantes vegades han intentat posar-lo al paire?

-Suposo que algunes.

-¿Vostè fa la política en tanga?

-No, jo acostumo fer la política amb serietat.

-¿Conesa o amb l'altra?

-El senyor Conesa ha vingut a les Balears en una missió completament diferent de la de vigilar o establir el servei de vigilància de les meves vacances.

-¿Es mira les banyistes de cara o bé de reüll?

-Jo ho miro tot de cara.

-¿Li agradaria fer escapades nocturnes, com Alfons XIII?

-Doncs no, a mi no m'agrada fer escapades nocturnes.

-¿Quan es va emborratxar per última ve­gada?

-Crec que... en la milícia universitària, però no va ser una borratxera en la seva totalitat.

-¿Balla sol o agafat?

-Acostumo a ballar en les dues modalitats.

-¿Usa roba interior blanca o de color?

-Blanca.

-¿Quantes flexions fa al cap del dia?

-Bastantes.

-¿Sap distingir el fum d'un Ducados del fum d'un porro?

-Doncs no he fet l'observació encara. No he tingut l'oportunitat de comprovar-ho.

-¿No se sent sol entre tanta gent?

-Amb freqüència.

-¿Quants quilos pesa?

-73.

-¿I quant fa d'alçada?

-1,77.

-¿El matrimoni Suárez dorm en llits separats?

-Sí, la meva dona i jo dormim en llits separats.

-¿Juga al pòquer amb els seus amics?

-Molt de tant en tant.

-¿Rep cartes d'admiradores?

-No ho sé, no me n'arriben almenys.

-¿Quin llibre li ha agradat més?

-Tots.

-¿Quina és la paraulota que deixa anar amb més freqüència?

-En deixo anar alguna, però no ho diré ara.

-¿Alguna vegada ha escrit un poema?

-Crec que de jove en vaig escriure alguns.

-¿Dedicats a alguna persona en concret?

-Sí, a diverses persones.

-¿De quin sexe?

-Femení, per descomptat.

-¿Com li agraden les faldilles, curtes o llargues?

-Segons les persones que les portin.

-¿Quin programa de televisió el diverteix més?

-Acostumo a veure molt poc la televisió, i com que l'únic programa que veig és l'informatiu de la nit, no li puc dir quin és l'espai més divertit.

-Fraga subhasta els seus tirants. ¿Quina peça personal subhastaria vostè?

-Cap.

-¿Llegeix revistes del cor?

-No.

-¿Li agradaria pessigar les seves secretàries com un cap normal?

-Sentir-se un home normal no vol dir que m'identifiqui amb pessigar. La veritat és que no em ve gens de gust pessigar a ningú.

-¿Alguna vegada ha sentit la temptació de banyar-se nu al mar?

-No, mai.

-¿El càrrec li resta possibilitats amatòries, o en canvi, les hi augmenta?

-Per descomptat no me les ha fet créixer, i el càrrec no crec que tingui res a veure amb aquestes possibilitats. Tampoc m'ha preocupat gran cosa aquest tema.

-¿Amb quina dona espanyola li agradaria quedar-se perdut en una illa deserta?

-Amb la meva dona.

-Que diplomàtic, senyor Suárez.

-No és diplomàcia, és sinceritat.

-¿Parla amb franquesa amb els seus fills dels problemes sexuals, o prefereix que aquesta feina la desenvolupin els educadors?

-Jo intento complementar la tasca dels educadors.

-¿Quan va anar al cine per última vegada?

-A un cine normal fa uns tres mesos, però acostumo a veure algunes pel·lícules a la Moncloa.

-¿Quin tipus de cine prefereix?

-M'agrada molt el cine d'actualitat per comprovar quina és la tendència que segueix la cinematografia mundial.

-¿Ha vist Emmanuelle?

-Sí, sí, he vist Emmanuelle.

-¿Li va agradar?

-Em va agradar, sí. Em va semblar una pel·lícula bona i amb una excel·lent fotografia.

-¿I la noia què tal?

-Molt guapa.

-¿Li agrada escapar-se de la Moncloa?

-Ho he fet dues vegades i prou, però m'agradaria fer-ho més.

-¿El reconeixen pel carrer?

-Em solen reconèixer de seguida.

-Vostè es va acostar l'altre dia al centre d'Eivissa amb la seva senyora per fer algunes compres, i jo voldria saber quants diners sol portar un president a la butxaca quan surt al carrer.

-Normalment no porto res, però l'altre dia, quan vam sortir a passejar per Eivissa, portava 10.000 pessetes a la butxaca, perquè suposava que la meva dona faria algunes compres.

-¿Se les va gastar?

-No, perquè a totes les botigues ens van obsequiar amb totes les coses que havíem comprat.

-¿Quin articulista el diverteix més?

-N'hi ha molts que em diverteixen.

-Digui'n els noms. Quan el llegeixin se sentiran molt complaguts.

-Sí, però els que no citi potser no se sentiran tan complaguts. De totes maneres, que m'agradin a mi no vol dir que siguin els millors.

-Citi'n almenys un.

-Vostè.

-¿De debò m'ha llegit o ho diu per quedar bé? No hauria cregut que disposés de temps per entretenir-se amb el periodisme frívol.

-He vist alguns dels seus reportatges, encara que en el meu cas, el que em preocupa és la seva ubicació a les pàgines amb les fotografies que han fet i, sobretot, els peus de foto.

-Els peus de foto els posen a la redacció, però no es preocupi que seran respectuosos amb el seu president.

-Això espero.

-¿Ha sigut soci d'algun club de futbol?

-He sigut soci de l'Àvila Club de Futbol, i em sembla que de cap altre club. Sóc partidari del Deportivo de la Corunya, i a Madrid solia assistir als partits dels dos grans clubs de la capital. Però fa ja molt temps que no puc fer-ho.

-¿Quantes hores dorm els dies de treball?

-Tres o quatre hores.

-¿Està a favor o en contra de les relacions prematrimonials?

-Havíem quedat que seria una entrevista estiuenca, però en fi... Jo tinc una formació religiosa que em fa veure aquestes coses des d'aquesta òptica personal. A nivells de generalització entenc que cadascú és responsable dels seus actes i ha de fer el que cregui ­oportú.

-¿Eludeix les persones divorciades?

-No, en absolut. Vull dir que no les eludeixo.

-¿Quina cançó taral·leja mentre es dutxa?

-Mentre em dutxo acostumo a estar pensant en els problemes que he de resoldre 10 minuts després.

-¿Mai ha cantat?

-Com tothom, he cantat les cançons de la meva època. Les cançons que estaven de moda quan érem nòvios Amparo i jo.

-¿Té telèfons als lavabos?

-Sí, i els utilitzo a vegades. A mi el telèfon em persegueix a tot arreu on vaig.

-¿En què és més afortunat, en amors o en el joc?

-Doncs no ho sé, no tinc grans experiències en les dues coses. Sóc molt afortunat en la meva vida familiar, i en el joc acostumo a tenir sort, al mateix temps que acostumo a jugar a jocs que practico bé.

-¿I no deu ser que els seus rivals el deixen guanyar perquè és el president?

-No, perquè em passava abans de ser president.

-¿Quantes secretàries s'han enamorat de Suárez?

-Que jo sàpiga, cap, i si m'ha passat, no m'ho han dit. El treball tampoc m'ha permès estar examinant si es donava aquesta situació o no.

-¿Quantes nòvies va tenir abans de conèixer la seva dona?

-Bé, bastantes.

-¿En recorda alguna en especial?

-Sí, en recordo algunes, i a més segueixo sent bon amic de totes elles.

-¿Com han reaccionat al veure'l arribar a la presidència?

-Unes m'han felicitat i altres m'han compadit per la molta responsabilitat que em queia a sobre, perquè l'ofici de president és un ofici molt dur.

-¿Quina edat tenia quan va fer la primera rúbrica afectiva?

-No ho recordo.

-¿Era solter o casat?

-¿Per què li interessa tant saber-ho?

-Jo crec que als espanyols, al marge del «puc prometre i prometo» i totes aquestes coses tan serioses que vostè diu, els interessa conèixer com és en realitat el seu president.

-¿De debò creu que els interessa això?

-Molt més que els pactes de la Moncloa, l'hi asseguro.

-Doncs deixem-los llavors en suspens perquè segueixin interessats.

-¿Entra amb molta freqüència a la unió del centre?

-Totes les seves preguntes tenen tres, quatre, cinc o sis intencions.

-Aquesta és bastant malèvola, ho reconec, però m'agradaria que me la respongués.

-Certament, la Unió de Centre Democràtic, la UCD, entra molt en mi i jo entro en ella...

-¿La seva mà dreta sap sempre el que fa la seva mà esquerra?

-Gairebé sempre procuro tenir-les ben comunicades.

-¿A qui li va fer el primer petó d'amor?

-A una espanyola.

-L'altre dia, sense saber-ho, es va ficar en un bar gai d'Eivissa. ¿Què opina dels homosexuals?

-Em reservo l'opinió.

-¿Creu que l'avortament ha de ser sancionat?

-Havíem quedat que...

-Està bé, està bé. ¿Li agradaria ser una mica més alt?

-Més que més alt, m'agradaria ser més en totes les facultats intel·lectuals. Les físiques em preocupen menys.

-Però una bona imatge, una imatge jove és important per a l'electorat. Només cal veure, per exemple, el cas dels Kennedy.

-El fet de tenir un físic agradable pot ser una aportació a la carrera política, però amb això no n'hi ha prou per arribar a president.

-¿Quantes hores passa amb els seus fills al cap del dia?

-Molt poques, desgraciadament.

-¿Es confessa molt sovint?

-Amb alguna freqüència.

-¿Què és «amb alguna freqüència»? ¿Cada setmana?

-No, no tant.

-¿Cada mes?

Notícies relacionades

Homenatge a represaliats pel franquisme

Sánchez plantejarà més càstig contra els corruptors sense llastar la contractació

-Em confesso quan ho necessito.

Avui, Adolfo Suárez s'ha confessat amb ­nosaltres, però només ens ha explicat els «pecats venials», demostrant que sap nedar i guardar la roba. Bones vacances, senyor president.