El Motel

No és una cuina, la del Motel, que pugui ser titllada de tradicional, tal com entenem normalment aquest terme. Més aviat és a l’inrevés. Moltes de les "tradicions" que avui valorem com a tals van néixer de la mà de la genialitat de Mercader i de la continuïtat, basada en la memòria i la voluntat de transcendir-la, de Subirós i dels hereus familiars que ara treballen al restaurant. ¿Exemples? Els naps de Capmany o el sorbet de farigola, l’amanida de favetes a la menta o, com diu Joan Roca, la "Santa Espina de l’anxova". I tants d’altres. El germà gran del Celler, en un llibre memorable concebut per Miquel Berga (Històries del Motel), evoca el primer plat que hi va menjar de jovenet (terrina de peuada amb amanida de col) quan buscava referents per a la seva art culinària. Aquelles "aromes nobles de solera planaven per la sala lluminosa". Una epifania que va ser la constatació d’una revolució silenciosa i discreta. I, doncs, permanent. El Motel "és un espai ple de veus, de gestos que encara hi són", diu Sílvia Subirós en el llibre que acaba de publicar sobre el seu avi. Gestos que descriuen un paradís real i tangible..