Els notaris en la democràcia

En aquest context, un dels elements que millor simbolitzen aquesta convivència entre Constitució i pluralitat és el Dret civil català, un sistema propi amb una llarga tradició jurídica. Junt amb aquest, una institució que ha sigut clau durant segles i que avui ho continua sent: el notariat, encarregat de convertir en certeses els drets que la ciutadania exerceix diàriament, preservant la seguretat jurídica que vertebra la nostra democràcia.

Convé recordar que l’article 149.1.8ª de la Constitució va ser decisiu per als territoris amb Dret civil propi. La norma no només va reconèixer l’existència d’aquests drets històrics, sinó que en va permetre la conservació, el desenvolupament i l’actualització. Per a Catalunya, va suposar la continuació d’un camí iniciat amb la Compilació de 1960, que ja havia agrupat institucions tan característiques com la llegítima, l’emfiteusi o els pactes successoris.

Amb els Estatuts d’Autonomia de 1979 i 2006, aquest impuls es va consolidar definitivament, i va donar lloc a un Codi Civil de Catalunya modern, clar i adaptat a la realitat social. Lluny d’uniformar, la Constitució va entendre que la diversitat jurídica és una riquesa que enforteix el país.

Ara bé, per entendre per què aquest Dret civil català ha arribat viu fins als nostres dies, és necessari mirar cap enrere. Moltes de les seves institucions han sobreviscut segles gràcies a la seva utilitat pràctica i al seu arrelament en la vida quotidiana. Fins i tot quan el Decret de Nova Planta de 1716 les va derogar formalment, es van continuar utilitzant perquè les famílies les necessitaven i perquè els juristes –i molt especialment els notaris– les van continuar aplicant. El notariat, present a Catalunya des de l’Edat Mitjana, va actuar durant generacions com a custodi d’aquesta tradició jurídica: va ser a les notaries on es va preservar el valor del pacte, on es van recollir acords familiars i successoris, i on es van mantenir vives formes de propietat característiques del territori. Sense aquest exercici constant i rigorós, bona part del Dret civil català hauria desaparegut.

Amb l’arribada de la democràcia, aquest patrimoni històric es va poder actualitzar i incorporar principis contemporanis com la igualtat entre dones i homes, la protecció de les persones amb discapacitat, els models familiars diversos o noves formes d’organitzar el patrimoni. I novament, el notariat va exercir un paper decisiu a l’explicar, adaptar i donar seguretat a aquestes figures renovades, ajudant la ciutadania a utilitzar-les de manera clara i eficaç.

De fet, si la Constitució proclama principis essencials –seguretat jurídica, igualtat, llibertat, propietat o vivenda–, és el notariat qui els converteix en realitats tangibles. La seva intervenció, discreta però imprescindible, garanteix que els actes jurídics més importants de la vida es desenvolupin amb plena legalitat, imparcialitat i comprensió. En cada escriptura, el notari assegura la seguretat jurídica prevista en l’article 9.3 de la Constitució; vetlla per la igualtat entre les parts, tal com exigeix l’article 14; protegeix el dret de propietat de l’article 33 al comprovar càrregues i titularitats; garanteix la llibertat personal i la veritable voluntat dels atorgants, tal com estableix l’article 10; i contribueix a fer efectiu el dret a la vivenda de l’article 47 oferint claredat i protecció en una decisió vital per a qualsevol família.

Alhora, l’evolució recent del Dret civil català ha donat lloc a solucions útils per als reptes actuals: pactes successoris que faciliten la planificació d’herències, figures de propietat pensades per afrontar la crisi de vivenda o un règim de capacitat ajustat a les necessitats de suport de cada persona. I de nou, el notariat català actua com a pont entre la complexitat normativa i la vida real: tradueix el llenguatge jurídic, acompanya, prevé conflictes i garanteix que tots els ciutadans, sense excepció, puguin exercir els seus drets en igualtat.

Notícies relacionades

Netflix escriurà el futur de Hollywood

Èxit a Guadalajara

Per tot això, celebrar la Constitució també és celebrar la justícia quotidiana, la que arriba a les mans dels ciutadans quan firmen un contracte, planifiquen una herència o adquireixen una vivenda. La Constitució de 1978 ha permès consolidar un ordenament civil català modern i plural.

Però la seva força no resideix només en el que proclama, sinó en els que la fan possible dia a dia. Perquè, en definitiva, la Constitució marca el camí i són les professions jurídiques i, en especial els notaris, que, amb la confiança pública i pròxima que sosté la seva funció, fan que la justícia i els drets arribin de manera segura a tota la ciutadania.