Res és el que sembla

Adeu, xaval!

En recuerdo de Josep Antoni Rom (1963–2025), rector de la Universitat Ramon Llull (2022-2025)

La mort sempre és inesperada. Però, de vegades, més. La mort sempre és sentida. Però, de vegades, més. La mort sempre és una tragèdia. Però, de vegades, més. Dissabte va morir sobtadament Josep (Antoni) Rom, rector de la Universitat Ramon Llull però, sobretot, professor i àngel custodi de la Facultat de Comunicació Blanquerna, avui també de Relacions Internacionals. El que va significar aquest catedràtic per a aquest projecte es va poder veure perfectament dilluns a la basílica de Santa Maria del Mar quan desenes, potser més d’un centenar, d’alumnes del professor Rom van plorar la seva mort com gairebé la d’un pare. I molts professors, com la d’un germà. A les xarxes també va ressonar aquest plor. No sempre porten calamitats. Alumnes que avui són dissenyadors prestigiosos, executius de multinacionals publicitàries, creatius a les seves pròpies agències o professors a la mateixa facultat. Tots ells guarden a la retina algun instant etern en què el professor Rom, obrint els braços com una diva a l’òpera, els va llançar un "¡Què, xaval, quan et penses espavilar, perquè això que has fet és molt bo!". Quan el professor Rom deia "xaval" era el moment en què desplegava amb tota plenitud l’humanisme que cultivava amb els seus dibuixos, en què recollia les seves agudes observacions de la vida, sempre tenyides de transcendència i, com va explicar un dels seus fills en el funeral, sempre parapetant una certa introspecció.

Deia Sòcrates que als professors cal jutjar-los per les preguntes que desperten en els alumnes. Veient aquests bancs de la catedral del mar, cal concloure que Rom va ser un professor excel·lent, molt per sobre de la mitjana. Digne representant del projecte que aixequem sota el lideratge del degà Miquel Tresserras, que sempre va defensar que l’important de fer classes és aprendre dels alumnes. Gràcies a tots ells pel que ens van ensenyar i al professor Rom per estimular-los. Adeu, xaval.

Inicia sessió 0 Comentaris