"A Rússia se sol dir: sobre els morts o es parla bé o no se’n parla". Les paraules són de Serguei Narixkin, cap del Servei d’Espionatge Exterior de Rússia, i són la seva resposta a la pregunta que tot el món es fa sobre qui va donar l’ordre de matar Maksim Kuzminov, el pilot rus que va desertar al front d’Ucraïna i que acaba de ser assassinat a la Vila Joiosa, a la costa d’Alacant, on vivia amb identitat falsa, segons tot fa pensar per agents secrets del seu país. Les paraules de Narixkin han sigut reproduïdes per tots els mitjans, contràriament un pensaria que pertanyen a una pel·lícula de la guerra freda. Perquè no es pot ser més cínic.
Tot i que hauríem d’estar acostumats ja a aquest tipus de manifestacions. Després del rosari de crims que des de fa anys esquitxen les pàgines dels diaris i molts carrers i apartaments de Rússia i de fora de Rússia, tots hauríem d’estar acostumats ja a les declaracions amb què les autoritats russes es riuen del món defensant cínicament la seva innocència quan apareix mort un opositor a Putin i de vegades ni tan sols això. De vegades fins i tot es diverteixen jugant a dir frases dignes dels espies del cine de la guerra freda. Un sospita en això certa presumpció o una venjança retardada per la caricaturització que d’ells van fer durant anys els nord-americans en aquestes pel·lícules. ¿No volíeu que els russos fóssim dolentíssims? Doncs aquí ens teniu.
Aquesta setmana va ser el pilot desertor Maksim Kuzminov ("un cadàver moral" segons el mateix Narixkin, que amb les seves paraules va dictar la seva sentència de mort) i l’anterior va ser l’opositor al règim de Putin Aleksei Navalni, que va aparèixer mort en una presó del cercle polar àrtic en la qual complia condemna acusat de corrupció i de no sé quantes coses més. Abans ja havia sobreviscut a un enverinament, però aquesta vegada, sigui quina hagi sigut la causa de la seva mort, no ha pogut fer-ho. I possiblement la causa mai se sabrà, ja que les autoritats russes s’encarregaran que sigui així. De moment, el cadàver de Navalni és en un lloc secret sense que la seva família estigui autoritzada a veure’l.
Notícies relacionadesEl més escandalós de tot és la resignació i el silenci amb què els governs de tot el planeta assisteixen a aquests crims d’Estat fins i tot quan es produeixen als seus propis territoris, com acaba de passar a Espanya amb el del pilot desertor Kuzminov. Preguntada la portaveu del Govern espanyol per ell, s’ha limitat a dir que tot el que coneixen del tema és el que ha publicat la premsa, sense precisar si demanaran explicacions al Govern rus, ja sigui directament, ja sigui cridant el seu ambaixador a consultes, que és el que se sol fer si més no en casos així. El que es demostra amb això és que tiraran un espès vel sobre l’assumpte, ja que tenen por de Rússia i del seu president. És com quan a l’escola tots temen l’esbirro del pati i miren cap a un altre costat quan se sobrepassa amb algú per no haver d’enfrontar-se amb ell.
En qualsevol cas, el que més crida l’atenció en aquest assumpte és la falta de resposta de l’opinió pública internacional, que en canvi sí que es manifesta davant altres crims d’Estat com els que s’estan produint a Palestina o en qualsevol altre lloc del planeta. Com si el que passa a Rússia o amb els ciutadans russos no ens concernís també a tots ni que sigui per la seva dimensió moral.
