NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Feijóo i Sánchez al laberint europeu

1
Es llegeix en minuts
Feijóo i Sánchez al laberint europeu

Kike Rincón / Europa Press

Feijóo va reunir a Barcelona la cúpula del Partit Popular Europeu per posar l’amnistia en l’epicentre de la campanya electoral del juny, no només a Espanya sinó en el tauler continental. El relat de Manfred Weber és inequívoc: cal parar els peus a Sánchez i als amics de Sánchez (els socialistes europeus) perquè porten la UE a un escenari de violació de la legalitat similar al que han protagonitzat Hongria i Polònia en els últims anys. Fins al punt que li pot costar a Espanya la pèrdua dels fons europeus. 

Mentrestant, Sánchez se’n va anar a Israel i, flanquejat pel primer ministre belga i futur president de torn, li va deixar anar a la cara a Netanyahu que la UE hauria de reconèixer l’Estat palestí. Hores després vam saber que aquesta declaració la va fercom a president del Govern d’Espanyai no com a president de torn de la UE. De manera que l’enuig d’Israel estaria més que justificat.

Notícies relacionades

No està malament que la política espanyola es traslladi al laberint europeu, el que passa és que de vegades sembla més que el que es busca és espanyolitzar la política europea. Posar els problemes espanyols en l’escala europea segurament contribueix a relativitzar-los i a resoldre’ls.Feijóo llança amb això un repte a Sánchez i a la seva política de confrontació que tracta com un tot el que hi ha a la seva dreta. A la UE la batalla actual no és entre dreta i esquerra, sinó entre els extremismes i la centralitat. Malgrat el cinisme de Weber –que critica els ultres d’Hongria i Polònia amb qui pretén governar la UE– això és el que es viurà en els pròxims mesos i el que busca el líder del PP és arraconar el president reinvestit amb els extremistes a la seva esquerra.

 El duel serà apassionant si, a més, porten d’Europa un debat que aquí no apareix ni per indici com el de l’autonomia estratègica europea que reclama una política industrial i científica que deixi de mirar al passat per construir el futur que Europa necessita.