Calidoscopi Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Nit tancada a Sicília. A prop de la costa, amagat entre les roques, un grup de persones espera que un barco s’aproximi per pujar-hi i salpar de pressa, abans que es faci de dia i algú descobreixi la seva presència. Pel seu aspecte, són camperols, homes, dones i criatures que porten a les maletes totes les seves pertinences i, cosits a l’interior de la roba, els diners obtinguts per la venda de les seves poques propietats, inclosa casa seva –els que en tenien–, amb els quals hauran de sobreviure els primers temps al llunyà país al qual es dirigeixen. El barco arriba per fi i, ja a bord, els camperols sicilians s’internen al mar mirant amb temor l’onatge i amb melancolia l’illa que deixen darrere, pot ser que per sempre. Durant diversos dies amb les seves nits, sense veure res més que aigua al voltant i, de nit, les estrelles que els recorden les dels seus pobles, els camperols creuaran l’oceà imaginant com serà el país al qual es dirigeixen i on els espera una nova vida, se suposa que millor que la que han portat fins a aquell moment. Alguns d’ells porten a la cartera l’adreça d’algun familiar que va creuar l’oceà abans que ells i que els ajudarà, confien, a situar-se al nou país. D’altres, per contra, van a l’aventura total, sense ningú a qui recórrer; són els que mostren més por. Però sobre els uns i els altres pot més el desig de prosperar que el temor, les ganes de fugir de la gana que la inseguretat d’un futur nou.
Per fi, una nit, al cap de diversos dies de navegació, el capità del barco els diu que es preparin, que estan arribant a la costa d’Amèrica. Per seguretat, ell no hi arribarà, els deixarà a uns metres i els aconsella que corrin i que, al trepitjar terra ferma, es dispersin perquè la guàrdia costanera no els detecti. Així ho fan els camperols després d’arribar a la vora i així esperen, amagats entre les roques i els arbustos del litoral, l’arribada del dia per saber quina direcció prendre. Serà quan descobreixin amb sorpresa que són a la mateixa illa que van deixar dies enrere i no al país al qual volien arribar i per al qual van pagar una elevada suma al capità del barco, que ja ha desaparegut al mar.
Notícies relacionadesLa història l’explica Leonardo Sciascia en un relat, ‘El largo viaje’, recollit en el seu llibre ‘El mar de color vino’ (títol pres de ‘La Ilíada’ d’Homer), i va passar fa molt temps a Sicília. Però segurament s’està repetint ara en algun lloc de les costes de l’Àfrica sense que als descendents d’aquells emigrants sicilians i europeus els importi. Com tampoc sembla importar-los gaire la quantitat de cadàvers que contínuament les onades fan arribar a les costes del sud d’Europa (aquesta setmana, sense anar més lluny, més de 80 d’un naufragi a les de Grècia) o els que directament desapareixen al fons del mític mar d’Homer.
En aquests dies són ja centenars de milers les persones que s’aproximen a les seves platges sense veure res més que el mar turquesa i els iots d’esbarjo que el solquen i aviat seran milions, gent feliç i que ignora que aquest mar del color del vi on es banya o al costat del qual pren el sol és des de fa milers d’anys la fossa comuna més gran de Europa, una fossa comuna que amaga al seu fons, juntament amb altres restes diverses, la trista història de la humanitat.
