Article de Rafael Vilasanjuan
El somni de l’Iran
Les dones iranianes continuen sortint al carrer, somien amb una democràcia secular o potser només a aconseguir una obertura del règim que els permeti viure en igualtat amb els homes
Si els jugadors de les seleccions al Mundial de Qatar tenen por d’una targeta groga per lluir un braçal de l’arc de Sant Martí, imaginem ara el temor de les dones iranianes que surten al carrer sense vel, en afront directe al govern teòcrata dels aiatol·làs. A diferència dels estadis de l’emirat, les protestes als carrers de Teheran, Mashhad o Isfahan es tanquen amb violència per part dels guardians de la revolució, continuen amb tortures i violacions a les presons i en més d’un centenar de casos amb la mort. Però les dones continuen sortint al carrer, somien amb una democràcia secular o potser només a aconseguir una obertura del règim que els permeti viure en igualtat amb els homes. Molts d’ells recolzen aquesta rebel·lió silenciosa, com els jugadors de la selecció de l’Iran que es van negar a cantar l’himne.
L’Iran està vivint la revolta interior més important des de la revolució contra el Xa –la que van acabar capitalitzant els aiatol·làs–. A diferència d’aquella, els comerços i les botigues dels basars han tancat només ocasionalment, quan creien que la seva mercaderia podia perillar com a conseqüència de manifestacions i tumults. En el 79 van ser crucials per acabar amb el règim, ara hi ha incertesa davant una revolta amb la qual potser simpatitzen perquè ve del clamor de les dones, però no s’intueix encara ni una direcció ni un lideratge clar que permeti pensar a acabar amb el règim. Sembla que el camí no és reversible, tot i que les protestes es calmin un temps, n’hi haurà més. Però pot acabar també en una deriva similar a la Guerra Civil a Síria. Tot depèn de com percebi l’amenaça un govern teocràtic que ha deixat de funcionar fa temps per a la classe mitjana iraniana. Per això recupera l’amenaça nuclear, per buscar la confrontació directa d’occident i reprimir qui es reveli com a enemic de l’Estat. I per això també convé actuar amb molt tacte, per evitar que el somni de les dones de l’Iran acabi en malson de tots.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
