El Regne Unit i el triangle fiscal de la perdició

L’anunci d’una baixada d’impostos al Regne Unit ha desencadenat l’Harmagedon. D’entre les interrelacions existents al món econòmic hi ha un triangle temible que és de tot menys amorós. Es tracta del trígon que forma la política fiscal, la inflació i la política monetària. I avui és més vigent que mai amb la política econòmica de Liz Truss. Resulta que si en una situació d’alta inflació com l’actual s’abaixen els impostos el resultat tendeix a ser insuflar aire a pressió en una gran foguera d’alça de preus. Qualsevol banc central independent reaccionarà amb una pujada dels tipus decidida per evitar que la inflació continuï pujant més i més. I en aquesta pugna entre el vademècum dretot de nyigui-nyogui que sempre advoca per abaixar impostos i l’actual pujada de preus per la guerra d’Ucraïna, la sortida de llibre és apujar els tipus. I en aquest estira-i-arronsa, els ciutadans són els que en paguen les conseqüències. La crisi dels anys 20, aquesta vegada d’aquest segle, sembla que serà més profunda del previst. És difícil encara saber quina recepta és l’adequada perquè la bogeria governamental de Liz Truss o de tots aquells que vulguin abaixar impostos tingui menys impacte del temut. No queda clar com serà aquest triangle, si obtusangle, acutangle, isòsceles o escalè. Al marge de la nimietat dels baptismes, la responsabilitat dels Governs és exigir als tècnics que avaluïn les conseqüències de les decisions. L’Executiu de Truss no ha difós les conseqüències d’una baixada d’impostos com la que pretén. Això és el fet més temible de l’assumpte. I a la resta d’Europa també ressorgeix el fantasma de la dreta de mires més estretes. Baixades d’impostos en moments d’alta inflació i guerra. Populismes. Seguidisme europeu a les pujades dels tipus als EUA. Són moments de canvi i la vella Europa ha de trobar nous camins per consolidar l’Estat del benestar.