Ágora Ressenya Una avaluació o crítica d'un servei, producte o esforç creatiu, com art, literatura o una actuació.

Una llei pels drets de les persones sense llar

Extingir el sensellarisme més crònic és un deure moral que no admet ajornament

2
Es llegeix en minuts
Una llei pels drets de les persones sense llar

El 25 de gener va entrar en el registre del Parlament de Catalunya, signada per la pràctica totalitat dels grups parlamentaris, la proposició de llei de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme.

Amb aquesta proposició, els grups parlamentaris s’han compromès a tramitar una proposta de text legal elaborada per un equip acadèmic format per professorat de la UAB i de la UB, amb la implicació plena de la Comunitat de Sant’Egidio, Assís centre d’acollida, Arrels Fundació, Càritas Catalunya, i Sant Joan de Déu Serveis Socials.

Aquesta iniciativa sorgeix de la constatació que hi ha categories de sensellarisme —la de les persones que dormen al carrer i la de les persones que passen la nit en recursos nocturns, o que viuen en equipaments específics per a persones sense llar— que, a diferència de les altres, estan mancades absolutament d’una regulació legal que hi faci front.

Per omplir aquesta llacuna i tractar d’extingir aquelles situacions, la proposició garanteix a aquelles persones un espai residencial digne i articula una dinàmica cap a les modalitats més respectuoses amb la seva autonomia (habitatges d’inserció o figures anàlogues). Es tracta d’una norma que encamina cap a l’habitatge, però no d’una normativa d’habitatge. Així mateix, la proposició aborda totes les altres necessitats, amb la voluntat de fer-ne un tractament integral. Algunes de les mesures que s’hi adopten tenen caràcter transitori i estan encaminades a mitigar les situacions de penúria i fragilitat.

No puc allargar-me en el contingut. Només a tall d’exemple: afavoreix l’exercici de drets existents, i en crea de nous, com els drets a un servei de consigna, de bugaderia, de dutxa o a obtenir un títol de transport; conté disposicions sobre el dret a l’espai públic; prohibeix explícitament que la mendicitat pugui ser una infracció administrativa; institucionalitza els plans d’actuació municipal contra el sensellarisme; regula els centres de baixa exigència, els recomptes i les enquestes; recull la violència per aporofòbia... Disposicions d’organització administrativa i de finançament dels serveis i preceptes per a garantir el compliment de la llei tanquen el text. Les especificitats que requereix la perspectiva de gènere hi són presents.

Estem convençuts que extingir el sensellarisme més crònic és un deure moral que no admet ajornament. Perquè, com hem escrit en l’exposició de motius, parafrasejant unes paraules de Luther King, el sensellarisme no tan sols corroeix les persones que el pateixen, sinó que també corroeix moralment tota la societat que el tolera.

Notícies relacionades

Que la pràctica totalitat dels grups parlamentaris s’hagin responsabilitzat a tramitar-la és una gran notícia. N’esperem una magnífica llei, que serà pionera en el context europeu, bo i encoratjant-los a aprovar-la com més aviat millor per tal que el 2023 pugui haver entrat en vigor.

Antoni Milian i Massana és el director de la proposta. Subscrit per la Comunitat de Sant’Egidio, Assís centre d’acollida, Arrels Fundació, Càritas Catalunya, i Sant Joan de Déu Serveis Socials.