Memòria, justícia i reparació per a bruixes i metzineres

Montserrat Roig Fransitorra

¿Què té a veure el judici i mort per bruixeria d’Elisabet Cerdà de Castellterçol el 1620 amb l’assassinat de la Jordina Martínez a Manresa el 14 d’abril de 2021? ¿I amb la bretxa salarial que fa que les dones cobrem de mitjana un 22,08% menys que els homes? ¿I amb la dedicació de les dones del doble de temps a les tasques domèstiques en comparació amb els homes?

Fins fa poc i, de fet potser per moltes de les persones que llegiran aquest article, la caça de bruixes era una combinació de foscor medieval, superstició i Església, absolutament desconnectada de les nostres vides en un món desenvolupat, racional i que ha allunyat la religió de la presa de decisions col·lectives. Però aquesta interpretació fa temps que està superada en la recerca històrica amb perspectiva de gènere.

El moviment feminista es proposa, entre d’altres objectius, la recuperació dels coneixements i figures de dones a tots els àmbits, des de la història, la literatura, la matemàtica, la medicina o les arts. Davant la idea que la història o l’economia, per exemple, són universals i neutres, el moviment feminista i el moviment antiracista i decolonial han demostrat que allò que veiem normal és una (re)creació contínua que serveix reforçar un sistema polític que opera a tres nivells: patriarcat, capitalisme i racisme.

Així, la historiografia feminista situa l’origen de moltes de les desigualtats estructurals que les dones vivim al 2022 en una sèrie d’esdeveniments succeïts a partir del segle XV i coneguts com a caça de bruixes. Un genocidi que va tenir lloc a Europa i l’Amèrica colonial, impulsat per tribunals civils i que a Catalunya va torturar i assassinar un miler de dones.

Una de les obres de referència és Caliban i la bruixa. Dones, cos i acumulació primitiva (2004), on Silvia Federici revisa el procés d’acumulació primitiva que Marx teoritza com a origen del capitalisme i fa evident que la caça de bruixes és, en primer lloc, un càstig selectiu que esdevé col·lectiu en tant que és exemplificador per a totes les dones. En segon lloc, en devaluant les vides, n’abarateix els treballs, els coneixements i les pràctiques que les feien mestresses dels seus cossos, els seus desitjos i la seva capacitat reproductiva. I, finalment, és una estratègia per desempoderar les dones. La caça de bruixes institucionalitza el control de les dones per part dels homes i, per tant, la jerarquia entre homes i dones, desautoritzant-les.

Aquest moment històric fundacional del capitalisme, el patriarcat i el racisme moderns, sosté les relacions de desigualtat de gènere i racial, que són estructurals i perviuen, malgrat la lluita del moviment feminista, la igualtat formal i el compromís dels governs, en la poca presència de les dones als espais de poder i decisió, la dedicació als treballs de cura, la bretxa salarial o els 87 feminicidis a Catalunya des del 2012.

La caça de bruixes assenyala, persegueix i castiga dones dissidents que, vivint vides lliures, amenacen les relacions de poder establertes. Aquest càstig individual que disciplina la resta continua ben viu cada cop que una dona és assetjada i amenaçada a les xarxes socials, amb una violència dirigida a invisibilitzar-la i silenciar-la per sotmetre’ns a totes.

Notícies relacionades

¿Quantes dones van ser executades a Catalunya acusades de bruixes?

Plorar de pena

Aquest dimecres es vota al Parlament una resolució presentada per ERC, JxCAt, la CUP i En Comú Podem que té com a objectiu reparar la memòria històrica de les dones condemnades, executades i reprimides per bruixeria i impulsar la recerca amb perspectiva de gènere sobre la caça de bruixes.

Revisar el que coneixem des d’una perspectiva feminista, d’esquerres i decolonial és urgent per afrontar els reptes de la nostra societat. Recuperar la memòria de tantes dones assassinades i reparar les injustícies que es van cometre contra elles fa sis segles és imprescindible per entendre les desigualtats que vivim avui i lluitar per construir un país lliure, democràtic, just socialment, equitatiu i garant dels drets de les dones i, per tant, dels Drets Humans. Això també és #TransformacióFeminista.