Tensió amb Bielorússia Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Les fronteres indignes

Atendre aquests pocs milers de persones amb un mínim de dignitat hauria de ser la prioritat, abans de llançar-nos a finançar el mur que reclama un Govern xenòfob a Varsòvia

REUTERS / KACPER PEMPEL

És humanament inacceptable. Per un moment mirem les cares de desesperació, les empremtes del dolor que revelen les imatges a la frontera entre Polònia i Bielorússia. Són nens i adults que ens descobreixen l’angoixa de viure sense horitzó, perseguits i assetjats de nou quan pensaven que la violència començava a quedar enrere. Víctimes d’engany i traïció, han perdut el seu capital, econòmic i humà, per quedar atrapat en els llimbs entre un país que els menysprea i una Europa insensible al patiment. El temor, el mateix que va generar l’afluència dels refugiats sirians el 2015, torna a línia on comença la Unió. Lituània i Polònia tanquen fronteres i neguen l’accés a les organitzacions d’ajuda. Tornen les concertines i els discursos que parlen d’una amenaça apocalíptica, tot i que ara els que són a l’altre costat d’aquesta línia no arribarien a omplir un pavelló poliesportiu si els poséssim junts. ¿Hem après alguna cosa?

Mirem aquestes cares que emergeixen entre la boira polar i vegem el sofriment en cada una d’elles, per preguntar-vos què no faríem si fossin els nostres fills, els nostres pares o germans. ¿Quin és el risc d’una resposta humana digna, abans de tornar a instal·lar filats? Atendre aquests pocs milers de persones amb un mínim de dignitat hauria de ser la prioritat, abans de llançar-nos a finançar el mur que reclama un Govern xenòfob a Varsòvia. Deixem d’enfocar l’abjecte president bielorús, Aleksandr Lukaixenko i el seu soci rus, Vladímir Putin. Amenacen amb una cosa tan vil com el tràfic de persones, una cosa similar al que fan des del sud el Marroc, Líbia o Turquia. Sense un marc comú legal de possibilitats, la immigració continuarà sent el punt més vulnerable per als qui volen provocar Europa. Però deixar milers de persones sense possibilitat d’avançar ni retrocedir, esclavitzades en els llimbs, és humanament inacceptable i la responsabilitat no és només del que provoca, també de qui respon amb una frontera indigna.

Inicia sessió 0 Comentaris