Cimera del clima Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

‘Deeply concerned’

Ja no podem continuar vivint igual. Toca centrar-nos més en els fins i menys en els mitjans

1
Es llegeix en minuts
‘Deeply concerned’

REUTERS/Lee Smith

El món està molt preocupat. O, com es diria en anglès, ‘deeply concerned’, aquesta expressió que sol aparèixer a la boca dels líders internacionals quan volen demostrar que fan alguna cosa per un tema candent. El canvi climàtic ens cau al damunt, però perquè aquest es pugui revertir als líders mundials reunits a Glasgow els tocarà explicar a les seves respectives opinions públiques (i obligar o persuadir poderosíssims ‘lobbies’) que cal gastar diners i fer canvis estructurals que garanteixin que cap país es quedi enrere. No sembla un bon auguri que ahir correguessin per la xarxa imatges del centre de Glasgow ple de cotxes oficials aparcats, o que se sabés que el salmó que es va servir en la cimera procedia d’una empresa sancionada en múltiples ocasions per danys mediambientals. La mobilitat i l’alimentació estan al centre del que es debatrà i decidirà a la COP-26, i que ni tan sols de cara a la galeria se sigui mínimament coherent amb això és, com a mínim, un molt mal presagi. Un cas clàssic de moltes llàgrimes i molt poca vergonya.

Es repeteix aquests dies la cantarella que als ciutadans no se’ls pot demanar que visquin pitjor per salvaguardar el clima o es correrà el risc de fracassar. No sé si això és cert –¡com si al carrer no patíssim ja les onades de calor i els estralls de la contaminació!–, però el que és indubtable és que ja no podem continuar vivint igual. Toca centrar-nos més en els fins i menys en els mitjans. La preocupació ja no pot ser si podrem agafar el cotxe per anar al centre o si l’aeroport ha d’ampliar-se o si podem menjar o no filet cada dia, sinó com garantim que persones i mercaderies arribin de la manera més eficient i menys contaminant a la seva destinació, i que la nostra alimentació sigui sana i accessible, però sense sustentar-se en l’explotació. Si no som capaços d’imaginar un futur diferent, no deixarem anar mai el llast del present. I això sí que ja no té marxa enrere.