Pujada de la tarifa elèctrica Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El tap de la banyera
Un tanca l’aixeta mentre es renta les dents, opta per la dutxa per no dilapidar un bé tan preuat com escàs, i les elèctriques, en virtut de concessions d’explotació eternes, destapen indolents el tap de la banyera
Sede de Iberdrola en Madrid /
El pic de la torrefacció m’agafa al cotxe, escoltant música, el piano envoltant de Joep Beving, en lloc del martell piló de les notícies amb l’avanç vergonyant dels talibans a l’Afganistan. Quaranta graus a l’ombra a la conca de l’Ebre. A la gasolinera, un treballador abrasat fa broma: «Porto mitjons de llana». Quilòmetres i quilòmetres de camp obert, que la vista agraeix després de tants mesos de tancada, una immensa plana entotsolada en el seu ensopiment, bastant semblant a l’estepa de Txékhov. La Ribera baixa navarresa, el desert dels Monegros i alguna de les comarques més caldejades de Lleida, el forn de Catalunya... Un país assedegat, de pluges parques o a deshora. De tant en tant, esquitxa l’horitzó ressec una filera de molins eòlics, immòbils en el forn, espàrrecs amb aspes que critiquen la bellesa primitiva del paisatge, però que produeixen a canvi energia neta i barata; no es pot tenir tot. Que no són gegants, vostra mercè, sinó pals atrapavents.
El millor del viatge és la tornada, amb la motxilla ben carregada d’imatges i sensacions. Esqueixar-se d’un mateix per retrobar-se. Una frase de les de posar-se formidable però certa i reconfortant, si no fos perquè arribar implica reconnectar-se a l’aire condicionat per suportar la xafogor barcelonina, desfer l’equipatge i encadenar rentadores amb les tarifes elèctriques exaltades. I vet aquí que, després de la pujada de la tarifa, surt a la llum que la empresaIberdrola, abans Iberduero, ha buidat dos embassaments per generar electricitat a molt baix cost en un moment de preus disparats, en concret els pantans de Ricobayo (Zamora) i Valdecañas (Càceres), malgrat el perjudici per als pobles circumdants, sense tenir en compte que l’aigua és de tots. Un tanca l’aixeta mentre es renta les dents, opta per la dutxa per no dilapidar un bé tan preuat com escàs, i les elèctriques, en virtut de concessions d’explotació eternes, destapen indolents el tap de la banyera. Glup, glup, glup, desguàs avall.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
