Apunt

Més que un crit al balcó

Es llegeix en minuts

La pancarta d’Aurora, Daniela i Laia és un crit mut en una Barcelona habituada al llenguatge distret dels balcons. A la ciutat dels 2.000 xamfrans penja des de fa mesos un ‘Tot malament’ que resumeix amb dues paraules el desastre, involuntària resposta al ‘Tot anirá bé’ que va sorgir en les primeres setmanes del confinament. Tres noies d’avui dia expliquen el sotsobre amb claredat a Elisenda Colell. Aquesta és la seva generació, àmpliament preparada contra el corrent en unes aigües embravides per les successives crisis dels últims 13 anys. 

Els balcons parlen, rugeixen, amb pancarta i bandera o sense elles. Són ulls que observen, boques que declinen. La interpretació és lliure. En la mateixa illa del ‘Tot malament’ d’Aurora, Daniela i Laia lluen desgastats els llençols que reclamen la llibertat dels presos polítics, llaços grocs i alguna ‘rojigualda’. La immensa majoria dels balcons i finestres callen. 

En un edifici del carrer d’Urgell conviuen els dos extrems entre el tercer primera i el quart segona. Tampoc falten els arcs de Sant Martí. Hi ha qui va tunejar les barres de l’estelada amb la gamma gai. Tímidament, en altres vivendes pengen les gris verd del ‘Stop Contaminació’ amb la calavera pirata protegida amb mascareta. Les dues estelades gegants que renoven periòdicament a l’avinguda de Roma condensen els anys del procés. Ha volat el cartell de quan es va decretar l’estat d’alarma i Felip VI va abjurar de l’herència del seu defraudador pare. ’Quin puntàs que seria sortir-nos-en sense virus i sense corona’, deia aquest clamor tan actual. En una cantonada d’Aribau amb Aragó han hissat l’ensenya de la Rioja –sí, de la Rioja– sobre una botiga en traspàs per liquidació, una més. S’han esfumat els cartells de ‘venc pis’, ‘es lloga oficina’. La curiositat sorgeix a Gran Via-Rambla de Catalunya al reparar en l’anunci ‘en lloguer’ penjat al costat dels llaços grocs XXL dels balcons del que va ser la Conselleria d’Economia, avui traslladada a la Zona Franca.

Notícies relacionades

Els punys violetes tornen amb el 8-M. El llenguatge dels balcons es va activar el 2003 amb el ‘No a la guerra’, quan Barcelona va treure al carrer un milió de pacifistes contra l’imperi. Els miradors van rugir 14 anys després amb les cassolades de l’octubre del 2017, van continuar rugint, i, a l’instaurar-se la ‘covidpandèmia’, es van omplir de gent aplaudint a les 8 de la tarda. Aquell homenatge als sanitaris també era un brindis col·lectiu, ciutadà, un conjur compartit a dalt i a baix. Que estrany que aquesta catarsi no ressorgeixi davant la sagnia mortal pel coronavirus. Gairebé 1.900 de morts entre el 24 de desembre i el 24 de febrer. Mor molta gent, les finestres estan tancades. ¿Algú encara es creu l’eslògan d’‘En sortirem millors’? 

El ‘Tot malament’ del carrer Balmes-Provença és un contundent resum. El ‘Tot malament’ és un anguniós continuarà.