Al contraatac
La coalició discuteix perquè continua viva
PSOE i Podem són dos partits diferents que és bo que mantinguin les seves identitats i sàpiguen posar-se d’acord sense entregar-se l’un a l’altre
16 12 2020 El vicepresidente del Gobierno Pablo Iglesias y la portavoz del Gobierno y ministra de Hacienda Maria Jesus Montero mantienen una conversacion durante una sesion de control al Gobierno en Madrid (Espana) a 16 de diciembre de 2020 Durante el pleno el presidente del Gobierno ha hecho un primer balance del segundo estado de alarma decretado el pasado 9 de noviembre para hacer frente a la segunda ola de la pandemia del coronavirus Ademas el presidente tambien ha informado de las ultimas tres reuniones del Consejo Europeo en los que los jefes del Estado y de Gobierno de la UE debatieron tambien sobre como mejorar la lucha contra la pandemia POLITICA EUROPA PRESS E Parra POOL - Europa Press /
Els qui desitgen que s’estavelli al més aviat possible la coalició governamental de les dues esquerres expliquen cada dia amb titulars crítics molts detalls del que discuteixen els dos partits i els detalls gestuals d’aquests desacords. Aquesta transparència és positiva. Però bastantes de les seves cròniques traspuen certa nostàlgia per les uniformitats del passat (que tantes vegades no van ser bones) i el desig de donar a entendre que debatre molt denota falta d’autoritat, i això és una tonteria. Falta reflexió i experiència sobre el que són les bones coalicions. A aquesta se la jutja sense voler acceptar que PSOE i Podem són dos partits diferents que és bo que mantinguin les seves identitats i que sàpiguen posar-se d’acord sense entregar-se l’un a l’altre.
La majoria electoral que els va portar a La Moncloa ho va fer perquè a més de la governabilitat general ells, amb força diferent però sensibilitat similar, prestessin una atenció preferent als temes socials. Per això em sembla bona notícia que a més de buscar units un marc per a la reactivació econòmica contra els efectes de la pandèmia forcegin, i a fons, ensenyant números i arguments, per aquesta agenda. Alguns ho anomenen «batalles internes», però seran beneïdes batalles si acaben en una pujada del salari mínim, un increment de les pensions, la contenció dels desnonaments i el final dels talls urgents de subministraments bàsics als domicilis amb impagaments forçosos. I si no obliden el que van prometre sobre la necessària reforma laboral, perquè són mals temps per als més febles.
Passa una cosa curiosa. Estic convençut que en aquests temes del debat de l’esquerra la majoria dels qui van votar el PSOE s’identifiquen més amb Podem que amb els socialistes sobre el que s’ha de fer amb el salari mínim o els desnonaments, tot i que desitgen que ho materialitzi Pedro Sánchez i no Pablo Iglesias perquè dels seus socis de Podem els agrada més la bandera que el líder. La mateixa paradoxa arriba a altres temes, com la falta de contundència institucional contra els abusos del rei emèrit. Però la timidesa de la vella guàrdia del PSOE, la que viu coalitzada amb els socialistes més enganxats a les sensibilitats de la vida actual, encara pesa desmesuradament.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
