AL CONTRAATAC

David Madí i Pilar Rahola

El que pensen realment els qui ens representen políticament o administren poder només ho diuen en les seves converses personals desinhibides

Es llegeix en minuts
David Madí i Pilar Rahola

Arran d’unes filtracions policials torna a debatre’s el tema de si és correcte difondre una conversa privada entre personalitats públiques quan es refereix a temes transcendents que ens afecten a tots. No seré políticament correcte: no em sembla que la qüestió principal sigui si aquesta pràctica constitueix una falta o un delicte (que per a les lleis actuals ho és) ni el tipus de sanció que mereixi. Tampoc discutiré el principi que aquestes revelacions no han de poder utilitzar-se jurídicament contra ningú. En canvi, potser per la meva psicologia de periodista, considero que, en algunes ocasions, si els mitjans de comunicació disposen d’aquest tipus de filtracions importants, la divulgació és convenient. O millor, necessària.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Et pot interesar

La prioritat és intentar restablir la veritat i l’autenticitat de les coses, això que s’escamoteja gairebé  per principi en els testimonis que es fan davant els tribunals però també en els discursos oficials dels qui ens representen políticament o administren poder. És una pena: el que pensen realment únicament ho diuen en les seves converses personals desinhibides; quan ens convoquen a votar la majoria de les vegades no anuncien el que efectivament desitgen fer sinó el que consideren que volem sentir. L’actual crisi democràtica i el desprestigi del sistema venen en bona part d’aquí.

Quan dues persones tan relacionades amb el poder com l’aconseguidor David Madí i l’experiodista Pilar Rahola se sinceren sobre com conceben que han de funcionar els mitjans de comunicació públics de la Generalitat únicament reflecteixen que consideren que la institució catalana és personalment seva i no de tots. Quan descriuen les mecàniques d’interferència i pressió que exerceix el seu univers perquè ells i els seus companys de casta a través de TV-3 aconsegueixin políticament, influencialment i remuneratòriament els seus objectius, ens divulguen les claus del que ens passa. No perdin temps en escandalitzar-se: limitin-se a constatar la nostra decadència i el nostre desgovern com a país democràtic, cosa que ja coneixen. De passada, coneguin millor cap a on conduiria aquesta ideologia alliberadora que prediquen tots dos.