Anàlisi

El cooperativisme de plataforma

Es llegeix en minuts
El cooperativisme de plataforma

Les principals ciutats de tot el món s’han omplert de repartidors i repartidores en bici que operen a través de plataformes digitals. Espanya és un dels països de la Unió Europea on hi ha un nombre més gran d’aquests repartidors de plataforma. A falta de dades oficials, la patronal del sector Adigital apunta que a Espanya operen uns 14.000 repartidors i repartidores. 

Les plataformes digitals han tingut un efecte disruptiu al sector de ‘delivery’, però no és l’únic. Una de les característiques de l’economia de plataforma és la versatilitat. La quantitat de sectors i àrees d’activitat on han emergit aquests models és tal que l’economia de plataforma no és un sector, sinó el model de producció econòmic emergent. Estem immersos en la transició de la fàbrica industrial a la plataforma digital com a referent organitzatiu de la producció.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

La Covid també ha suposat una disrupció per a l’economia, però el confinament no va apartar els repartidors d’empreses com Glovo o Deliveroo dels carrers. Aquestes empreses privilegien el profit, estan basades en un model de negoci que se sustenta pel desmantellament dels drets laborals. Els repartidors i repartidores d’aquestes plataformes van veure com les seves condicions encara es precaritzaven més mentre es jugaven la salut als carrers deserts. La resposta d’aquestes plataformes a la pandèmia va ser traslladar les pèrdues econòmiques als repartidors, que han augmentat la quantitat d’hores de repartiment sense veure’s compensats econòmicament. 

La precarietat laboral no està lligada a les plataformes per si mateix, sinó a la política laboral que s’adopta. Empreses com Glovo o Deliveroo aprofiten el canvi de la fàbrica a la plataforma per desmantellar drets. Existeixen models alternatius, que s’alineen i respecten els drets i les regulacions locals, cosa que es coneix com a ‘cooperativisme de plataforma’. A més, aquests models suposen una oportunitat històrica per a la democratització econòmica i per a l’economia social, ja que les cooperatives de plataforma poden arribar a tenir una dimensió molt superior a l’escala que fins ara es coneixia de les cooperatives. Si entorn del 8% del PIB de la ciutat de Barcelona es basa en economia social, el cooperativisme de plataforma pot ser una via perquè aquest percentatge es multipliqui. 

Models alineats amb drets existeixen. Al sector de repartiment, operen a Espanya Mensakas o La Pájara, o en altres països europeus ColisCyclette, o Olvo. No obstant, aquestes empreses, amb enfocament social, no estan en igualtat de condicions de mercat respecte a les empreses que privilegien els beneficis sobre els drets. Existeix una espècie de ‘sostre de vidre’ per a l’economia social, que no exclou l’àmbit digital, que s’assembla al ‘sostre de vidre’ que impedeix que les dones arribin a determinats llocs de poder. Es tracta d’elements estructurals que frenen la seva possibilitat d’escalabilitat i rèplica. Com el sistema financer que dota de finançament aquells models que privilegien l’especulació econòmica per sobre dels drets humans i laborals. Així, en conjunt Glovo i Deliveroo han rebut uns 2.000 milions de dòlars a través de diverses rondes de finançament, que té com a efecte la disrupció de models respectuosos amb els drets. Actualment se sostenen gràcies a aquest finançament, s’haurà de veure si seran capaços de sostenir-se sense. Mentrestant, els models alternatius compten amb escàs finançament i suports polítics decidits. 

Notícies relacionades

L’acceleració en la digitalització i plataformització de l’economia que ha acompanyat la Covid-19 i la reconstrucció econòmica en marxa suposen una oportunitat única perquè l’Administració asseguri que el trànsit de la fàbrica a les plataformes sigui en favor del benestar col·lectiu. Durant la Covid hem vist com la salut s’ha posat per davant de l’economia; des d’aquesta lògica, no es tracta tant d’aturar l’economia com d’impulsar-ne la transformació en la direcció d’impulsar una economia ‘saludable’, i una transició digital que s’alineï amb la sostenibilitat, el benestar i els drets, com mostren possible exemples com Mensakas i la Pájara.

*Investigadora i doctoranda del grup d’investigació Dimmons IN3 de la UOC.