Mestre Benet i Jornet, amic Papitu

Estigues tranquil i descansa en pau: no t'oblidarem mai

1
Es llegeix en minuts
Mestre Benet i Jornet, amic Papitu

S’ha mort el Papitu. El gran dramaturg català Josep Maria Benet. Un dia trist per a molta, moltíssima gent. Des que la malaltia de l’Alzheimer el va colpejar, fa uns anys, els seus amics i amigues hem anat patint a poc a poc la seva pèrdua. El Papitu era un amic inoblidable. Benet i Jornet, un mestre inqüestionable. És difícil parlar d’ell ‘en singular’, perquè per a nosaltres tenia aquesta doble faceta: l’amic era Papitu i Benet i Jornet, el dramaturg. Ell portava aquesta doble condició amb una naturalitat impressionant. I amb una energia inesgotable. De fet, la passió pel teatre anava sempre lligada amb la passió per la vida, i aquesta era una de les coses més destacables del seu llegat. De fet, el llegat era, sens dubte, una de les seves obsessions, el tema més recurrent a tota la seva obra, des de la primera i meravellosa ‘Una vella, coneguda olor’ fins a l’última i inèdita ‘Estiu ardent’, i inclosos tots els seus treballs per a la televisió. El llegat que ens deixa és, doncs, aquest: la importància i fins i tot la transcendència del llegat.

Nosaltres no som res sense els que ens precedeixen. De la mateixa manera, ell era ben conscient que tampoc era res sense les generacions futures. I aquesta va ser la seva gran aportació: obrir-se, donar-se als altres, als que van venir després d’ell. Ser mestre, company i fins amic, sense que la diferència d’edat fos cap inconvenient. Al contrari: ell semblava sempre el més jove. Era increïble. En fi. Podem dir que el dramaturg Benet i Jornet és un «pare» inqüestionable per a molts de nosaltres, que comencem a fer teatre a la darreria del segle XX però també un «avi» respectat, estimat i venerat per molts d’altres, dramaturgs i dramaturgues i guionistes del segle XXI. És emocionant que sigui així. Per això pot anar-se’n ben tranquil. La seva por, jo diria fins i tot terror, de ser oblidat, ha quedat definitivament diluïda. Mestre Benet i Jornet, gràcies pel teu gran llegat teatral, que és molt viu. Amic Papitu, gràcies per ser-hi sempre. Estigues tranquil i descansa en pau: no t’oblidarem mai.

Temes:

Sergi Belbel