La gestió de la crisi
L'ortodòxia per terra
No existeix prou planificació a escala estatal i europea d'escenaris per respondre a pandèmies previsibles, l'avançament de les quals vam tenir amb la grip A i de la qual no hem après
zentauroepp52818855 material sanitario200317115925 /
La història de l’alerta sanitària internacional per la pandèmia causada pel Covid-19 suposarà un punt d’inflexió en la nostra història. Hi haurà un abans i un després de la pandèmia perquè l’impacte en salut és molt rellevant i l’impacte en l’economia i en la vida social és també de dimensions inimaginables fa pocs dies.
La preocupació és enorme: l’economia trontolla, les borses s’enfonsen, les famílies assistim a un risc de precarietat i a un confinament que té impacte en les nostres vides i qüestiona les nostres rutines més consolidades.
L’ortodòxia sanitària i econòmica ha saltat pels aires davant d’un fenomen inèdit en els temps moderns. El virus ens ha sorprès a tots i cada dia deixa inservible qualsevol anàlisi i qualsevol pronòstic. El pas del temps ens fa endevins del retrospectiu perquè tots hem fallat en els pronòstics.
Res tornarà a ser igual. En la memòria col·lectiva de la societat quedaran els esdeveniments convulsos d’unes setmanes i mesos de l’any 2020 que han colpejat i colpegen la salut de milers de ciutadans i la rutina diària de milions de llars i de famílies.
La crisi del Covid-19 ha posat de manifest la importància de disposar d’una sanitat publica forta, però sobretot, la importància de planificar anticipadament a escala nacional i europea diversos escenaris escalonats per respondre a pandèmies previsibles l’avançament de les quals vam tenir el 2009 amb la grip A i de la qual no hem volgut aprendre prou.
La necessitat de disposar a Espanya i Europa de reserves suficients de material de protecció per a sanitaris i forces de seguretat i protecció civil o d’equipaments per a cures crítiques adequades a escala d’escenaris planificats per a pandèmies amb impactes com l’actual, perquè era una cosa que entrava dins del possible, inclús quan hauria comportat destinar partides econòmiques rellevants que avui apareixerien com una inversió amb alta rendibilitat.
Coordinació complexa
L’alerta sanitària pel Covid-19 qüestiona l’ortodòxia de l’actual governança del nostre federal Sistema Nacional de Salut, que fa complex assegurar coordinació, cohesió i equitat. També qüestiona l’ortodòxia actual dels instruments institucionals de la Unió Europea per assegurar una resposta coordinada i solidària en emergències d’aquest tipus. Ho vaig poder comprovar com a secretari general de Sanitat en el cas de la pandèmia per la grip A en la qual van ser impossibles les peticions que vam fer des del Govern d’Espanya a compres comunes de material mèdic o respostes comunes.
Notícies relacionadesI què podem dir de l’ortodòxia actual en la resposta d’una Organització Mundial de la Salut que, sense negar les seves aportacions positives, apareix incapaç de disposar de més capacitat tècnica i directiva en les alertes sanitàries internacionals, que de vegades la porta a aparèixer com un relator periodístic del que passa per estar atrapada en la lògica de la diplomàcia que pretén no immiscir-se en les decisions sobiranes dels estats.
En matèria econòmica, la resposta des de l’ortodòxia liberal apareix cada vegada com més inadequada. I resultarà tant o més decisiva que la resposta sanitària, ja que aquesta, encara amb dificultats, sembla tenir més instruments per vèncer al virus que l’economia per vèncer la recessió.
