Anar al contingut
¿Un Estat militant?

JOSE LUIS ROCA

¿Un Estat militant?

Albert Sáez

Diuen els que entenen del tema –els constitucionalistes– que Espanya no és una democràcia militant. Això vol dir que la Constitució no exigeix a les forces polítiques que defensin uns determinats postulats per acollir-los en el seu si. Sembla una bona notícia. D’això se n’han beneficiat moltes forces polítiques, des de Fuerza Nueva fins a Vox passant per totes les que han defensat en un o un altre moment les dictadures del proletariat. També se’n beneficien els qui pretenen tenir una visió territorial diferent de la dibuixada a la Carta Magna. Fins aquí tot bé. Però aquests dies escoltant i llegint les reaccions a la investidura de Pedro Sánchez i a l’encreuament d’interlocutòries i resolucions entre el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el Tribunal Suprem i la Junta Electoral Central m’ha semblat que el que alguns sí que defensen és que Espanya sigui un Estat militant. És a dir, que per participar en el poder de l’Estat sigui necessari compartir determinats valors, no tots recollits estrictament a la Constitució, sinó en el consens que es va generar al seu voltant i en els usos i costums d’aquests primers 40 anys de la seva aplicació. Des del PP s’ha apel·lat aquests dies a la responsabilitat del PSOE com a «partit de Govern» per demanar-li que tallés el pas a Podem en el seu ascens als salons del poder. En altres moments es parla directament del «sentit d’Estat» o de «les polítiques d’Estat». Crec que els qui es refereixen, despectivament, al règim del 78 o al deep state intenten reflectir el mateix.

Una democràcia consolidada no es pot permetre la sospita que l’Estat funciona de manera autònoma. Més enllà de l’oportunisme i de la ideologia, allà hi ha una trencament de confiança bàsica. Els servidors de l’Estat han d’estar al marge dels partits i dels partidismes, però no poden estar-ho dels vots i dels votants, tot i que no siguin la seva única guia. A l’Estat hi haurien de poder participar persones que l’entenguessin de manera diversa, no només políticament o territorialment, sinó simplement que el poguessin imaginar diferent.