El món en silenci

Fa uns dies, el meu amic i company José María i jo vam passar una jornada –des de la tarda fins a la mitjanit– amb la Creu Roja de Barcelona, acompanyant persones, com diuen ells. Va ser a Barcelona com podria haver sigut a qualsevol altra ciutat. Volíem conèixer de primera mà la funció essencial que deixen les organitzacions socials en favor de les persones més necessitades, que pateixen les conseqüències d’un món cada vegada més deshumanitzat i menys solidari, sovint més pendent dels èxits mesurats en resultats econòmics tangibles. Des de la Fundació Abertis tenim una excel·lent relació, que ve de lluny, amb la Creu Roja: amb ells hem fet campanyes de seguretat viària, accions de voluntariat, ludoteques a les autopistes a l’estiu, i un llarg etcètera.

¡Que humana que va ser la tarda que vam passar i quina vivència personal més enriquidora! Intentaré relatar la meva experiència i les conclusions que en vaig treure. Vam iniciar el recorregut al centre de la Creu Roja de Sabadell, on fan una feina fonamentald’ajuda a persones en risc d’exclusió, a qui fan classes formatives, dinar o en ocasions simplement una abraçada, que avui dia és molt d’agrair. Els voluntaris i professionals de la Creu Roja, la majoria d’ells gent molt jove, estan al costat d’aquestes persones per escoltar-los. De vegades en silenci, però sempre amb un somriure, responen i atenen amablement persones que requereixen els serveis d’aquest centre (adults, però també nens) dia rere dia.

Escoltar i ajudar

Després ens vam desplaçar al’equipament per a persones sense sostre de Vall d’Hebron, on equips de la Creu Roja atenen, cuiden, escolten i donen menjar i empara a persones que no tenen on passar la nit. La mateixa admirable actitud positiva vam veure al centre de reducció de danys del Casc Antic, un puntd’ajuda a les persones amb drogodependències. Al Born, envoltat de botigues turístiques i restaurants ‘fashion’, en plena zona cultural i bohèmia, també hi viu molta gent que necessita les atencions d’aquests formidables voluntaris.

Ja entrada la nit, vam visitar una unitat mòbil d’ajuda a la prostitució a les Corts. Que impressionant que és veure la tasca dels que porten, orgullosos, les armilles de la Creu Roja, la il·lusió amb què brinden la seva ajuda desinteressada. Són joves disposats a escoltar i a ajudar abans que res.

El que vam poder veure l’altra nit són només alguns dels molts projectes socials desenvolupats per la Creu Roja i per altres entitats que fan una tasca bàsica d’ajuda al proïsme, com Càritas o elBanc dels Aliments, que protegeixen i acompanyen cada dia les persones que ho necessiten. Els seus professionals i voluntaris fan que la nostra societat sigui més solidària i justa, més humana.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Tenim una gran joventut preparada, humil i amb gran sensibilitat social. Amb un somriure i amb gran bondat, cuiden i ajuden, sovint en silenci, al marge dels focus mediàtics, sense més satisfacció que l’ajuda que presten i l’agraïment profund que reben.

Vull donar les gràcies a Josep Quitet, president de Creu Roja Catalunya; a Enric Morist, coordinador i recent Premi Solidari de l’ONCE 2019; al Ramon, el Javi, l’Àlex, l’Esther, el Miquel i la Laura; i a tots els professionals i voluntaris per acompanyar-nos en aquesta vivència i ensenyar-nos aquesta ciutat oculta. ¡Que bé que va fer aquest màster en humanitat! ¡L’haurien d’impartir a les escoles de negocis! Ho recomano a tothom, empreses, institucions i ciutadans, ja que tots podem aportar alguna cosa. Al cap i a la fi, tots tenim sensibilitat (o la busquem), tots ens necessitem i tots, en el fons, acabem comprenent que la tasca més rendible i eficient és l’ajuda que ens prestem, de manera altruista, intentant evitar o pal·liar que el món segueixi en silenci.