El mal de la banalitat

Els resultats de les eleccionsresultats de les eleccions solen ser com un test de Rorschach, en què cada partit projecta el que vol. Aquests dies, no obstant, van aparèixer unes inequívoques taques en forma d’esvàstica. Hem desgastat tant les paraules dient-nos feixistes i totalitaris els uns als altres que no sabem ni reconèixer el feixisme quan apareix en la vida política. No val l’excusa que els neofeixismes no s’assemblen en les formes als de fa 90 anys; en primer lloc, perquè el deix esteticonostàlgic no és tan diferent, i en segon perquè gairebé un segle de bregar amb els seus embats ens hauria d’haver ensenyat, com deia un film antinazi del Departament de Defensa dels Estats Units el 1943, ‘Don’t be a sucker’, que els feixistes no són tan diferents de nosaltres mateixos, però se’ls detecta de seguida perquè presenten com una alternativa raonable –de fet, com l’única raonable– una divisió entre el ‘nosaltres’ i l’‘ells’, en què l’enemic sempre ésl’altre. La tesi més interessant de la pel·lícula és que, perquè el feixisme prosperi, s’han de donar víctimes voluntàries de la seva estafa.

Gent que pensa que el no ser l’‘altre’ els proporciona un dret especial, que no se’ls està reconeixent degudament, i que el feixisme els ho promet tot a canvi d’un pacte massa bo per ser veritat, sense contrapartides aparents a canvi. Solucions simples per a problemes complexos. Ja no és que, com postulava Hannah Arendt, el mal només necessiti manifestar-se deu minuts al dia com a part d’una vida banal i perfectament assenyada, sinó que la banalitat que ens embolcalla és precisament el combustible principal d’aquest mal. Hem hagut de recórrer a emocions exògenes –¡més eleccions!, ¡inflamem la retòrica a Catalunya!, ¡demonitzem la moderació!–, ens hem fet addictes a l’adrenalina, i hem desgastat les paraules i les idees fins que s’han quedat romes per combatre les veritables amenaces. Vox ha obtingut 3.640.063 votsVox , però en allò banal, en allò trivial de la defensa del que és bàsic, fins i tot els que mai els votaríem som una mica còmplices d’aquest mal.