Incerteses fins al final al 'brexit'

El primer ministre britànic, Boris Johnson, ha endarrerit fins ara, quan falta menys d’un mes per a la data de sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE), per iniciar unes negociacions in extremis que evitin un ‘brexit’ abrupte. El pla de Johnson pateix, com el de la seva predecessora, Theresa May, d’un defecte clau: manca del suport d’una majoria sòlida al Parlament britànic que l’ha de ratificar, com va evidenciar el debat a la Cambra dels Comuns del 2 d’octubre.

El pla tampoc compleix el requisit de la UE i del Govern britànic de preservar els acords de pau d’Irlanda del Nord de 1998. El Parlament Europeu, que també l’ha de ratificar, ja ha advertit que no és ni de lluny acceptable perquè no evita el restabliment de controls duaners amb Irlanda. La qüestió nord-irlandesa és especialment delicada perquè la majoria dels ciutadans de la regió van votar a favor de quedar-se a la UE amb el referèndum del 2016 (56%) i els partits favorables a seguir a la UE van sumar la majoria de vots en les eleccions europees del 2019.

Johnson aprofita el temor dels seus socis europeus al cost socioeconòmic d’un ‘brexit’ abrupte per buscar un pacte a la mida dels conservadors britànics. Alhora, intenta descarregar sobre els Vint-i-set tota la responsabilitat d’un desacord eventual per poder justificar el seu objectiu de sortir de la UE el 31 d’octubre. Tot i que ara el Tribunal d’Escòcia assegura que demanarà un ajornament del ‘brexit’ si no hi ha acord, la petició es pot redactar de manera que no es concedeixi. Johnson creu que unes eleccions després del ‘brexit’ donarien la victòria al Partit Conservador abans que es deixin sentir els efectes de la recessió que prediuen els últims indicadors.

El desig de França i Alemanya

Amb Alemanya ja probablement en recessió des d’aquest tercer trimestre, la cancellera Angela Merkel vol evitar un ‘brexit’ abrupte que agreugi les seves dificultats econòmiques i empitjori les perspectives electorals del seu partit democristià (CDU). El president francès, Emmanuel Macron, també vol un acord sobre el ‘brexit’ perquè deixi de paralitzar la UE.

El pla de Johnson és contradictori i requerirà a la pràctica un sistema de controls fronterers a Irlanda, cosa que va contra l’Acord de Divendres Sant i destruirà els seus efectes positius. Aquest acord es va construir sobre la premissa que Irlanda i el Regne Unit eren estats membres de la UE, cosa que permetia la supressió total de fronteres i la lliure circulació sense controls de persones i mercaderies. La sortida del Regne Unit de la UE i el rebuig de continuar formant part del Mercat Únic i de la Unió Duanera alteren radicalment l’equació.

L’absència de Govern nord-irlandès des de gener del 2017 dificulta encara més trobar una fórmula factible operativa. El col·lapse del Govern regional va ser conseqüència d’un escàndol de corrupció i malbaratament milionari de fons públics en el qual hi havia implicada la primera ministra nord-irlandesa, Arlene Foster, líder dels unionistes del DUP i actual suport del Govern britànic.

Johnson es distancia de May al proposar que Irlanda de Nord s’alineï amb les regulacions de la UE en matèria agrària i manufacturera per fer innecessaris els controls en les exportacions d’aquests productes als dos costats de la frontera, amb la qual cosa els controls fronterers es realitzarien entre la Gran Bretanya i Irlanda del Nord. No obstant, l’exigència britànica que Irlanda del Nord deixi la Unió Duanera europea requereix inexorablement restablir controls duaners amb Irlanda.

Contraban

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Els sistemes alternatius que planteja Johnson impliquen incerteses legals que la Unió Duanera i el Mercat Únic europeus no es poden permetre i que fomentaran lucratius negocis de contraban, com assenyala Katy Hayward de la Universitat de la Reina de Belfast. Aquestes dificultats es poden agreujar en funció de la relació futura del Regne Unit amb la UE, que podria ser molt complicada si el Partit Conservador segueix amb les seves idees de convertir el país en un paradís fiscal i de la desregulació.

A diferència de la xarxa de seguretat defensada per la UE, la proposta de Johnson està sotmesa a una incertesa addicional: l’alineament regulatori d’Irlanda del Nord amb Irlanda sobre productes agraris i mercaderies ha de ser aprovat prèviament per l’Assemblea regional nord-irlandesa, paralitzada des de fa gairebé tres anys, i revalidat cada quatre anys, encara sense tenir clar si els unionistes del DUP tenen poder de veto. Els ambaixadors dels Vint-i-set analitzaran el 9 d’octubre si Johnson negocia de bona fe o si només vol culpar la UE d’intransigència i la cimera europea del 17-18 d’octubre serà crucial.