La foguera
Charles Manson, ¿un boc expiatori?
L'assaig hipnòtic d'Iñaki Domínguez mostra el psicòpata com un escut en mans d'un sistema amenaçat
zentauroepp49345689 icult190807140007 /
Ha passat mig segle des dels assassinats de la Família Manson, i les publicacions que s’endinsen en aquesta pàgina de successos de la història de la humanitat es multipliquen. Contra ha publicat ‘Helter Skelter’, la mastodòntica biografia escrita per Vincent Bugliosi i Curt Gentry a partir del cas judicial contra la Família, una peça ineludible per a qualsevol interessat en els detalls, no només criminals, d’aquell grup de titelles dominats per un psicòpata. Quentin Tarantino opta per transformar la història en paròdia a ‘Érase una vez en Hollywood’, però és el llibre d’un espanyol, Iñaki Domínguez, el que ens ofereix l’angle més inesperat per a aquesta saga d’assassins apocalíptics.
Amb 200 pàgines Domínguez en té prou per presentar la història de la Família i el seu fals pare dement, per proporcionar el context dels proxenetes que es van aprofitar de l’amor lliure dels anys 60, i per col·locar-hi a sobre una lent absolutament original. ‘El expiador: vida y obra de Charles Manson’ (Melusina) és un assaig hipnòtic que mostra Manson com un escut en mans d’un sistema amenaçat. Lluny de justificar els assassinats, que es descriuen amb absoluta cruesa, sotmet les seves conseqüències polítiques a una interpretació rigorosa i intel·ligent.
Notícies relacionadesArmat amb la teoria filosòfica del boc expiatori de René Girard, Iñaki Domínguez analitza com Manson, inductor d’un gran mal, va ser alhora dipositari d’una culpa encara més gran, col·lectiva: la d’una societat que s’estava desintegrant, amarada en drogues i descontrol, entre revolucions racials, sexuals, generacionals i culturals. El 1969, any dels assassinats provats de la Família Manson, es van produir als Estats Units 14.760 homicidis. Però només nou es van convertir en llegenda.
La interpretació de Domínguez no només aporta una llum nova per a aquesta història, sinó que ens proporciona una eina amb què ogres contemporanis, com Ana Julia o ‘La manada’, adquireixen una pertorbadora funció social.
