Anar al contingut

Al contraatac

Ens vam haver d'equivocar

Ens vam haver d'equivocar

Antonio Franco

Ens vam equivocar al votar i ara hem de veure si sabem arreglar-ho amb unes altres eleccions. Ja sabem millor què són i què volen Vox, el PP, Cs, Podem i el PSOE i hem de donar més capacitat de govern a un d'ells

Intentaré explicar Pedro Sánchez, no defensar-lo, ja que mai m’han agradat els jugadors de pòquer i ell fa la seva política com ells. Però remarco que fa política, una cosa que tots reclamàvem que es fes ja d’una vegada en aquest país. La demanàvem i ara descobrim que no ens agrada. ¿Què és fer política en terreny hostil? Defensar una actitud i intentar imposar-la esquivant, simulant, guanyant temps, fent incórrer l’adversari en contradiccions. A Espanya, a sobre, s’ha de fer a partir d’algunes dades objectives pèssimes: encara no hem tancat la llunyana guerra civil, venim d’una corrupció pública descomunal i la ciutadania és majoritàriament escèptica i està desencisada.

Posades les coses així, haurem de reconèixer d’una punyetera vegada la falsedat del tòpic que les urnes sempre tenen raó, que van deixar clar en les últimes eleccions el que volíem, per la qual cosa són els polítics els que han fallat. Comencem a reconèixer que ens devíem equivocar nosaltres al generar uns resultats que feien gairebé impossibles els pactes entre forces tan recargolades com les que tenim. El PSOE té dues ànimes, i la més vella li impedeix reconèixer la plurinacionalitat i buscar nous horitzons per a l’esquerra. Podem, cada vegada més fragmentat, s’aferra a un cabdill obsessionat per tocar poder i dictar el relat del que ens passa. Rivera és una frontissa embussada, probablement per no tenir cap altra ideologia que la d’arribar a manar. Casado creu que la tàctica ho és tot i, sota el seu lideratge, la dreta no ha sabut esquivar amb dignitat democràtica el neofranquisme de Vox.

Principi religiós

El sobiranisme català no creu irrealment en Espanya tot i estar-hi dins físicament i políticament, i no sap com continuar fingint els seus ‘sí però no’. Per acabar-ho d’adobar, està atemorit per la possibilitat que torni a governar a Madrid el PP després d’haver elevat a la categoria de principi religiós que tots els partits espanyols en el fons són el mateix.

Sí, ens vam equivocar al votar i ara hem de veure si ho sabem arreglar amb una altra convocatòria electoral. Toca trencar amb els sondejos continuistes: ja sabem millor què són i què volen Vox, el PP, Cs, Podem i el PSOE, i hem de donar més capacitat de govern a un d’ells. Les urgències civils hauran d’esperar, i molts ho pagaran. Però recordem que Itàlia sempre ha sobreviscut gràcies al fet que la societat real ha anat aguantant el país amb el seu propi dinamisme mentre els governs i els polítics fracassaven.