El 'top manta'
Tots amb les mateixes regles del joc
La ciutadania ha de prendre consciència del que suposa comprar en el 'top manta'
zentauroepp49279521 pla general dels manters marxant de la concentraci a la pla190731192336 /
La realitat de les mantes plenes de producte ganxo als principals carrers comercials i passejos marítims és, lamentablement, una estampa comuna a moltes ciutats a Catalunya. De la mateixa manera que ho és en altres ciutats d’Espanya i també a moltes ciutats europees. No per això hem d’aplicar el refrany de 'mal de molts...'. La manta al carrer és la punta de l’iceberg d’un entramat complex que requereix la màxima coordinació de totes les administracions, els cossos de seguretat i duanes.
Si analitzem per què els manters segueixen al peu de la manta, malgrat el risc i degradació que això els suposa, veurem que es produeix perquè malgrat tot els suposa una manera de guanyar uns ingressos que els permeten viure. Si això és així, és senyal que moltes persones (turistes i locals) compren producte de la manta. Si les mantes no venguessin, no estarien cada dia obertes. S’ha d’apel·lar, doncs, també a la responsabilitat de la ciutadania perquè prengui consciència del que significa comprar productes de la manta. I les administracions, amb la màxima coordinació i celeritat, han de plantejar accions concretes per resoldre-ho a cada població.
Hem vist en els últims anys bons exemples, com pot ser el cas de Terrassa, on l’alcalde es va proposar erradicar el 'top manta' i ho va aconseguir. Observem que hi ha diferents realitats que, malgrat tenir un origen molt dispar, conflueixen en una mateixa conclusió: coexisteixen situacions que eludeixen el pagament d’impostos. Això suposa un avantatge comparatiu per a alguns, alhora que també un empobriment de les arques municipals i estatals; les que han de finançar la sanitat, l’educació i la millora en infraestructures.
La realitat moltes vegades va molt per davant de la capacitat legislativa i inspectora. Ho veiem clarament amb els nous models de negoci que posen en perill els esquemes tradicionals a molts sectors. Ens obliga a reinventar-nos a tots de manera contínua. A nivell regulatori, seguint les directrius de la Unió Europea que advoca per la mínima regulació, s’han de buscar fórmules que incentivin els empresaris, autònoms i emprenedors que contribueixen al PIB i que generen llocs de treball; lluny de penalitzar amb normatives difícils de comprendre, diferents en cada municipi i que desincentiven el creixement.
No ofeguem ni perseguim reiteradament els que tenim identificats, empreses que són fàcilment inspeccionables i que pagaran les sancions imposades per garantir uns mínims recaptatoris. Tots tenim la responsabilitat de fer-ho bé, contribuir al desenvolupament de l’economia, fomentar el desenvolupament del talent, especialment entre els joves... tots, amb les mateixes regles del joc. Amb equitat contributiva. Ningú va dir que fos senzill, però la inacció segur que no és la solució.
* President de RETAILcat. Unió d’Entitats de Retail de Catalunya.
