A peu de carrer

Dieta mediàtica per a joves

Els canvis de consum i de suports són una realitat, el mòbil i les tauletes estan guanyant la batalla a la televisió tradicional i, per tant, més que mai s'ha de vigilar quins continguts consumeixen els nens

2
Es llegeix en minuts
A child plays the game Honour of Kings by Tencent at home in Dezhou, Shandong province, China July 2, 2017. Picture taken July 2, 2017. REUTERS/Stringer ATTENTION EDITORS - THIS IMAGE WAS PROVIDED BY A THIRD PARTY. CHINA OUT. NO COMMERCIAL OR EDITORIAL SALES IN CHINA.

A child plays the game Honour of Kings by Tencent at home in Dezhou, Shandong province, China July 2, 2017. Picture taken July 2, 2017. REUTERS/Stringer ATTENTION EDITORS - THIS IMAGE WAS PROVIDED BY A THIRD PARTY. CHINA OUT. NO COMMERCIAL OR EDITORIAL SALES IN CHINA. / CHINA STRINGER NETWORK (REUTERS)

Al juny arriba el final del curs escolar. Al juliol l’oferta d’activitats d’estiu és àmplia

i a l’agost, gairebé inexistent. Les famílies fem l’impossible per tenir els nens

cuidats i ocupats, amb els avis, cangurs o activitats durant els tres mesos de

vacances, peròles hores de lleure augmenteni, com un efecte dòmino, el consum de

mitjans també. Habitualment un consum en solitari, sense la supervisió d’un adult.

Si busquem mitjans d’informació per a petits i joves l’oferta és escassa, i és

cert que és una assignatura pendent. A Catalunya trobem: Júnior Report

(disponible en castellà i anglès també); InfoK i la variant infoEkonomia; Bichos i

Nushu (l’actualitat terrícola en 3D (també està disponible en espanyol i anglès). A

España: El Gancho i Primicias News són els referents. A Europa, en concret al

Regne Unit hi ha: Newsround; FirstNews; a França: Le Petit Quotidien; Mon Quotidien i a

Alemanya Lojo.

Però desenganyem-nos,el consum d’entreteniment és el que agrada més als infants

. Segons l’informe de l’AIMC 2019,el 31,8% de les cases tenen tauletes i el 95,2% de les cases també tenen telèfons mòbils

–per cert, cada vegada hi ha més nens amb mòbil

des dels 10 anys, i resulta curiós que l’informe considera només l’audiència a partir dels 14

anys d’edat. ¿I la franja de 2 a 13? ¿Com coneixem els interessos i consums?

Altres estudis indiquen que els més petits de la casa també estan connectats amb el

món ‘online’ pocs anys després de néixer: el 64% dels nens d’entre 2 i 5 anys i el 78% de 6 a 11 anys utilitzen la tauleta, entre els 2 i els 11 anys tenen un consum setmanal de 22

hores i 41 minuts. El temps cau en el cas dels joves amb edats

compreses entre els 12 i els 17 anys (19 hores i 12 minuts setmanals) iYoutube ja és la seva font preferida per veure vídeos ‘online’

. Des del 2016 disposem de la versió

Youtube Kidsquepermet un control dels pares(té reconeixement de veu perquè puguin

buscar sense escriure, temporitzador per limitar temps d’ús i es pot personalitzar en

funció de l’edat). Els agrada seguir youtubersi jugar a videojocs, però sobretot

canviar i viatjar d’un contingut a l’altre sense pausa.

Educació mediàtica

Els canvis de consum i de suports són una realitat, el mòbil i les tauletes estan guanyant la batalla a la televisió tradicional

 i, per tant, més que mai s’ha de vigilar quins

continguts consumeixen els nens i joves, quina publicitat els arriba als dispositius que

tenen al seu abast, a quines xarxes socials participen i quins continguts comparteixen, així com

a quins videojocs juguen.

En aquesta dieta mediàtica, que és totalment d’autoservei, és primordial que els adults elsorientem i guiem

 per aprofitar el temps amb continguts educatius i didàctics,

como per exemple l’aprenentatge d’idiomes. I per aconseguir que siguin uns consumidors proactius

crítics, també cal reforçarl’educació mediàtica: una assignatura pendent en què

Notícies relacionades

les famílies i l’escola tenen un pes rellevant.

“Candela Ollé, professora de Ciències de la Informació i Comunicació de la UOC

Temes:

Nens