Obres teatrals
La precarietat intel·lectual
Sempre que vaig al teatre, ho faig oberta a viure una experiència teatral única. ¿Per què no em mou el que estic veient?
teatrogalileomadrid
Recentment, es van entregar els premis Butaca i, a l’edició d’enguany, van concedir el premi honorífic a dues espectadores de forma simbòlica, per homenatjar al públic. Tot i que el teatre no té cap sentit sense el públic, una part del nostre gremi es dedica a menystenir-lo i considera omplir platees el vuitè pecat capital. Jo, que opino tot el contrari, només puc felicitar als Butaca per una decisió tan encertada.
Escoltant el discurs de l’espectadora més jove vaig recordar-me adolescent, transformada per totes i cada una de les obres que veia. Ara, amb centenars d’espectacles com a espectadora a les espatlles, cada vegada em costa més que una obra m’impacti.
Notícies relacionadesSempre que vaig al teatre, ho faig oberta a viure una experiència teatral única, a que em canviï la vida per sempre. Però, a mesura que l’obra avança, els espectadors que m’envolten miren l’escenari amb admiració estrident. I, asseguda a la meva butaca, em sento perduda. ¿Per què a mi no em mou el que estic veient? ¿Quina és la meva tara? ¿És la meva precarietat intel·lectual (com em va dir una vegada un director altiu) el que m’impedeix disfrutar de les obres que tant commouen a cert públic?
Fosc final i la platea es posa dempeus a l’uníson. I aquell aplaudir negant amb el cap com si el que acabessin de veure fos una creació d’un déu de l’Olimp em fa sentir com si fos en un 'after' i fos l’única que no anés drogada fins les celles. I aleshores em ve al cap 'El vestit nou de l’emperador', el conte on dos estafadors que es fan passar per sastres confeccionen un vestit inexistent, i afirmen que només les persones intel·ligents el poden veure. Potser aquests espectadors aplaudeixen entusiasmats pel mateix motiu que els feligresos del conte: per por de ser titllats d’ignorants. I és en aquest moment que em venen unes ganes boges de fer com el nen de la faula i cridar: "¡L’emperador va despullat! I hi ha uns murris molt llestos que us estan prenent el pèl”.
