17 febr 2020

Anar al contingut

Discursos populistes

Etiquetant l'altre

PUNIT PARANJPE

Etiquetant l'altre

Lucía Etxebarria

El discurs de l'odi parteix de reduir la gent a una etiqueta: l'homosexual, el jueu, el migrant, l'ecologista, la feminista... L'altre, el que no és com nosaltres. És altament perillós i hauríem d'aprendre a desmuntar-lo

“Si ve una dona dalai-lama, llavors aquesta dona ha de ser molt atractiva, si no és així no serveix de gaire”, va afirmar el dalai-lama, que ja s’ha disculpat per aquest comentari que va fer dues vegades, dues, en dues entrevistes diferents. Però de moment no s’ha disculpat pel comentari xenòfob que Europa ha de ser per als europeus. Aquests comentaris ens mostren que perillós que és un marc mental. Un pensa budisme-Richard Gere-progressisme-gauche caviar-bonrotllisme  i no es para a pensar que són molts els monjos budistes tradicionals que llancen missatges xenòfobs contra els musulmans. Perquè, al cap i a la fi, cada persona és una persona i una etiqueta no la pot definir.

El mateix passa amb Christine Lagarde. Ja ens l’han etiquetat com una ultraliberal a favor de les mesures austericides, i llavors la veiem com una xenòfoba i masclista. Perquè si és liberal en el terreny econòmic (ergo, de dretes), ho ha de ser. Però és que aquest truc de «has de ser de dretes o d’esquerres, i no es pot ser feminista o antitaurí de dretes o masclista d’esquerres» és d’un reduccionisme aterridor. Lagarde ja va dir,  com a directora de l’FMI, que l’única manera de salvar econòmicament Europa era afavorir la immigració, que Espanya necessita cinc milions d’immigrants si en el futur vol salvar les pensions i que l’economia europea necessita mesures de discriminació positiva a favor de les dones en el món empresarial. Entoma això, Pablo Casado.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

La maniobra de distracció respecte a Madrid Central consisteix ara a dir que tots els que hi estem a favor pertanyem a l’esquerra radical, com si el fet de voler que els nostres fills tinguin salut  sigui una cosa privativa d’un espectre polític.

El discurs de l’odi parteix de reduir la gent a una etiqueta: l’homosexual, el jueu, el migrant, l’ecologista, la feminista... L’altre, el que no és com nosaltres. És un discurs populista però molt efectiu. També és altament perillós i hauríem d’aprendre a desmuntar-lo. Cada persona és més que una etiqueta.