Anar al contingut

Anàlisi

Despotisme espanyol d'exportació

DAVID CASTRO

Despotisme espanyol d'exportació

Andreu Pujol Mas

A través de pressions i vetos, Espanya aconsegueix exportar el despotisme a la mateixa Unió Europea

Aquest dimarts es constitueix el Parlament Europeu a Estrasburg i, de nou, com comença a ser costum, una sèrie d’arbitrarietats adulteren el sentit del vot de milers de catalans. Pràcticament la meitat dels vots emesos a Catalunya durant les eleccions europees del 26 de maig van ser per a les llistes encapçalades per Puigdemont i Junqueras, dues persones que de moment no han sigut condemnades per cap tribunal i que, en cas de finalment ser-ho, tots sabem que es deurà a uns fets de naturalesa política: no fa falta repetir que a diversos països occidentals han celebrat referèndums d’independència o d’autodeterminació sense que això hagi portat ningú davant d’un tribunal ni de bon tros darrere els barrots d’una presó.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Ja que el problema és polític i el relat oficial segons el qual són uns simples delinqüents no se sosté, és normal que molts ciutadans continuïn insistint en les urnes, votació rere votació, i que per això Puigdemont, Junqueras i Comín –tots ells membres del Govern que va organitzar el referèndum de l’1 d’octubre– hagin sigut elegits eurodiputats. Les excuses per evitar que puguin prendre possessió del càrrec són absurdes, no tant per elles mateixes, sinó perquè estan viciades d’origen. S’exigeix a Puigdemont que vagi a Madrid per jurar la Constitució Espanyola, quan ja podria ser a l’Estat espanyol si el jutge Llarena no hagués retirat l’euroordre perquè un judici limitat a la «malversació» –si es pogués considerar malversació destinar diners públics a un exercici democràtic reclamat d’una banda majoritària de la ciutadania i no el fet de dedicar esforços al seu impediment– no calmava la set de venjança.

Però és en el cas de Junqueras en el qual es desmunta tot l’entramat argumental. Ell és aquí, suportant una presó preventiva rancorosa, sense condemna que justifiqui una inhabilitació. El pretext és que el seu desplaçament a les institucions europees implicaria «la pèrdua de control jurisdiccional». Això significa, en altres paraules, que saben que fora d’Espanya no es podrien sostenir els càrrecs de què se li acusa al Suprem. Gràcies per la sinceritat.

Mentrestant, les institucions europees fan de Ponç Pilat i es renten les mans, escudant-se en la voluntat dels organismes espanyols. Hem pogut veure, en un gir ridícul dels esdeveniments, com s’arribava a retirar les credencials a tots els eurodiputats espanyols perquè es notava massa que no permetre l’entrada als electes independentistes catalans era una mesura discrecional. Qualsevol raonament institucional comunitari per impedir el normal desenvolupament de l’activitat als eurodiputats independentistes fixa la mirada a Madrid. A través de pressions i vetos, Espanya aconsegueix exportar el despotisme a la mateixa Brussel·les en la que, paradoxalment, els tribunals no van saber trobar motius per extradir els dirigents independentistes.