Aniversari d'una protesta històrica

50 anys d'Stonewall

La marea conservadora posa en risc els avenços aconseguits pel moviment LGTBI en les últimes dècades

3
Es llegeix en minuts
GRA396  MURCIA  16 06 2017 - Una pareja de lesbianas hoy durante el desfile del orgullo gay organizado por colectivos de lesbianas  gais  transexuales  bisexuales e intersexuales  LGTBI   en la Gran Via de Murcia  EFE Marcial Guillen

GRA396 MURCIA 16 06 2017 - Una pareja de lesbianas hoy durante el desfile del orgullo gay organizado por colectivos de lesbianas gais transexuales bisexuales e intersexuales LGTBI en la Gran Via de Murcia EFE Marcial Guillen / Marcial Guillen (EFE)

La història dels nostres cossos i emocions va tornar a ser reescrita a partir del segle IV, quan les religions judeocristianes es van expandir i després van ser exportades pel colonialisme. Encara continuen predicant el sexisme, el masclisme i l’heterosexisme. Van imposar la persecució de tota dissidència. Ja en els anys 50 els informes de Kinsey, i més estudis, van revelar la diversitat sexe-afectiva i de gènere en l’espècie humana. El 28 de juny de 1969, davant de l’assetjament policial, es rebel·la la clientela del bar Stonewall Inn de Nova York. Neix una revolta que va assentar la paraula ‘gai’, que s’oposa a les antigues condemnes com a pecat, delicte i malaltia. Prou d’adaptar-se discretament a la societat. La meta per a lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals va ser i continua sent transformar la societat, i el primer recurs és la visibilitat. En aquest 50 aniversari les coses han canviat molt.

L’Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transsexuals (ILGA) va néixer l’agost de 1978 a Coventry (Regne Unit), anys després que la ciència deixés de considerar l’homosexualitat com una malaltia. Després de segles de brutal intolerància es va obrir un horitzó d’igualtat, però aquesta LGTBI-fòbia encara roman en les societats. ILGA, coordinant a l’uníson les seves molt nombroses entitats federades (avui 1.200) va aconseguir la primera declaració internacional antidiscriminatòria (Consell de Europa,1981). A principis dels 90 va aconseguir també el recolzament d’Amnistia Internacional i la gran victòria davant de l’OMS, que el 1990 va esborrar l’homosexualitat de la llista de malalties.

El VIH

La calamitat del VIH va transformar radicalment al moviment LGBTI, que va passar a ser integrat per voluntariat i a dispensar serveis. Margaret Thatcher, Ronald Reagan i el pontífex Wojtyla van parlar de la sida com a “càstig diví”. Va ser una croada reaccionària. El 2000 marca l’inici del World Pride, precisament a Roma. El nou segle va començar amb grans expectatives: la possibilitat d’impactar els marcs legals havia marcat el rumb de la feina que l’organització havia d’impulsar. ILGA va desenvolupar, amb el seu informe anual, un registre puntual dels avenços i desafiaments que s’havien d’afrontar, no només per inserir-nos en els marcs legals sinó també per aconseguir la despenalització de la condició homosexual i el reconeixement de la identitat de gènere al món.

Els mapes d’ILGA mostren gràficament el drama en la vida de les persones LGBTI al Pròxim Orient i en la major part de l’Àfrica. Tot i així, és evident que estem avançant i que en regions i països inesperats hi ha canvis substantius –la despenalització a Botswana, el matrimoni igualitari a Taiwan–, que alimenten l’esperança dels que encara ho tenen apuntat a l’agenda.

Els canvis més importants han tingut lloc a les Amèriques, on la majoria dels països, a excepció de les illes de parla anglesa, han aconseguit impactar no només els marcs legals, sinó també inserir-se en les polítiques públiques i accions de govern, amb un vigorós i actiu moviment LGBTI en cada país. Podríem dir que en la majoria d’aquests països el ser LGBTI ja no és més símbol de vergonya i la seva presència augmenta en el panorama social, gairebé en tots els espais.

Però això no vol dir que encara tinguin tots els drets. Si bé en el formal tenim avenços clars, sembla que el desafiament més important està en la subjectivitat. Els governs han fet poc per impulsar canvis culturals profunds que portin a qüestionar els comportaments i sentiments de LGTBI-fòbia. Han deixat en mans de les persones LGBTI el desafiament d’envalentir-se i donar la cara, la qual cosa els col·loca en una condició de vulnerabilitat.

Però encara hi ha més. L’avenç de les forces conservadores que ha inundat pràcticament tots els continents. Avui dia posen en risc els mèrits aconseguits. Fins i tot podríem dir que la complicitat d’alguns dels governs amb aquestes forces han donat via lliure a accions criminals que han elevat les xifres d’agressions i que ha costat cada vegada més vides LGTBI en tot el món.

Notícies relacionades

Avui més que mai haurem d’estar alerta, vigilar les confluències d’autoritats i clergues, forjar aliances amb altres moviments socials i enfortir la nostra actuació i també els nostres recursos i estratègies per fer front a aquest conservadorisme contra tots els Drets Humans. Mentrestant, ¡celebrem el que som!

*Jordi Petit, Barcelona. Secretari General d’ILGA (1995-1999) / Gloria Careaga, Ciutat de Mèxic. Secretària General d’ILGA (2008-2014)