Anar al contingut

A peu de carrer

Per unes polítiques públiques LGTBI efectives

Per unes polítiques públiques LGTBI efectives

Eugeni Rodríguez

És terrible haver de lamentar en ple segle XXI que la seguretat de les persones LGTBI no està garantida

La violència cap a les persones LGTBI és una xacra que es reprodueix de forma sistemàtica a Catalunya i especialment a la ciutat de Barcelona. En els últims mesos, les incidències registrades per l’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH) per agressions i discriminacions per raó d’orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere han augmentat de forma alarmant, amb un preocupant impacte referent a la seguretat de les persones LGTBI a l’espai públic i concretament en l’àmbit del lleure nocturn.

És absolutament insuportable comprovar que la comparativa de denúncies rebudes per l’OCH en el període de gener a juny del 2019 respecte al mateix interval del 2018 ens indica un augment d’un 33%: 73 registres aquest any per 55 de l’anterior. Amb les dades a la mà i analitzant la casuística i àmbits on més es produeixen, podríem realitzar una fotografia del patró que més es repeteix: el d’agressions a homes gais i bisexuals el cap de setmana (sent la nit de divendres a dissabte on l’afectació és més ressaltable) per part de grups d’homes joves i en molts casos adolescents. Aquestes conductes d’odi es duen a terme en zones de lleure LGTBI de Barcelona. 

És terrible haver de lamentar en ple segle XXI que la seguretat de les persones LGTBI no estigui garantida de forma efectiva al nostre país i que aquesta violència vingui de mans de joves que, durant el cap de setmana, agredeixen sense més contemplacions a tot aquell que surti del ‘model normatiu’, és a dir, de la necessària diversitat tant sexual com social.

La llei LGTBI, paper mullat

Catalunya es va dotar el 2014 d’una potent i integral llei LGTBI per garantir els drets del col·lectiu i erradicar la LGTBI-fòbia. El marc legal aprovat (pioner al món) i fruit de la incansable lluita del moviment, va generar un fort sentiment de reparació històrica que, desgraciadament, després de cinc anys que s’aprovés s’ha convertit en paper mullat. Una llei segrestada i que els poders públics no han desplegat de la forma adequada. Les polítiques públiques LGTBI han de respondre sense més dilacions a les necessitats i requeriments que els nostres drets i llibertats necessiten.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

L’agressió patida la setmana passada per una parella de joves gais al parc Joan Miró de Barcelona és la gota que fa vessar el vas davant la inacció de les administracions encarregades de vetllar per la nostra seguretat i pel correcte desenvolupament dels mecanismes establerts per generar espais amables on estigui garantida la nostra total llibertat en els diferents àmbits de la vida quotidiana. El Síndic de Greuges de Catalunya va obrir referent a això una actuació d’ofici en què requeria a les diferents institucions una explicació sobre les mesures desenvolupades per posar fre a la LGTBI-fòbia.

Servei d’atenció a les víctimes

La comunitat LGTBI precisa una atenció permanent, especialitzada i específica davant d’aquestes agressions que arremeten contra els nostres drets. L’OCH ha proposat a les administracions competents la constitució d’una taula de treball on s’abordin les violències cap al nostre col·lectiu. Confiem que aquesta es realitzi de forma immediata i entre altres propostes es treballi en l’activació d’un servei de WhatsApp d’atenció a les víctimes que operaria la nit dels divendres amb el recolzament de professionals –psicòlegs i advocats– i gestionat per les entitats especialitzades.

Les polítiques públiques s’han de posar al servei de tota la ciutadania i en especial dels col·lectius més vulnerables, com el de les persones gais, lesbianes, trans, bisexuals i intersexuals.